Amb motiu del 90è aniversari de la proclamació la República, el  Govern preveu, per a 2021, una programació diversa que inclourà exposicions, col·loquis, l’edició de publicacions i la celebració d’actes commemoratius en diversos indrets de Catalunya.

Exposicions, trobades d’experts i publicacions

La primera proposta serà una exposició que s’inaugurarà el 14 d’abril als Jardins del Palau Robert, a Barcelona. Concebuda a mode de testimoniatge visual, oferirà un recull fotogràfic del moment de la proclamació de la República, el 14 d’abril de 1931, als municipis catalans. Aquesta mostra, que es podrà visitar durant un mes al Palau Robert, itinerarà posteriorment per Catalunya i es nodrirà amb imatges procedents de diversos fons d’arxius locals i comarcals. L’exposició també anirà acompanyada d’una publicació divulgativa sobre l’inici i la consolidació de la República.

D’altra banda, el Memorial Democràtic presentarà a la seva seu, durant el mes de maig de 2021, una exposició a l’entorn de la història del republicanisme a la Catalunya del segle XX. En paral·lel també està previst, en el decurs de 2021, de celebrar un col·loqui sobre el període republicà amb diversos especialistes; les intervencions es recolliran en una publicació prevista per a finals de 2021. Una altra activitat, programada per al juny de 2021, és una jornada sobre esport i sociabilitat durant els anys de la II República i el primer franquisme.

La proclamació de la República catalana i la constitució de la Generalitat

Després de la victòria de les candidatures de signe republicà a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, Francesc Macià va proclamar, el 14 d’abril, la República catalana amb la voluntat que es configurés com un estat integrat dins d’una Federació Ibèrica.

Aquest procés constituent, que reflectia l’hegemonia republicana sorgida dels comicis, també va desembocar, unes quantes hores més tard, en la proclamació de la República arreu del territori de l’Estat. El gest polític de Macià, si bé no va prosperar en el seu objectiu de crear un estat de caire independent, va ser determinant per al progrés de l’autogovern de Catalunya. En aquest sentit, després d’intenses negociacions amb el nou poder configurat a Madrid,  el 17 d’abril es va conformar la institució que encarnaria el govern autònom: la Generalitat de Catalunya.

La fita del 14 d’abril de 1931 fou un moment cabdal per a Catalunya pel que fa a la consecució d’altes quotes d’autogovern i per a l’aprofundiment democràtic i la millora dels drets socials de les persones. Representava la realització de les esperances dipositades en un ideal republicà treballat àrduament en el decurs de diverses generacions. Un esclat democràtic que és ben visible en les fotografies, publicacions i filmacions de l’època i que continua tenint una gran incidència en l’imaginari col·lectiu.

La construcció d’una societat democràtica

Aquells esdeveniments van fer possible l’inici de la  materialització del programa polític republicà com a via de construcció d’una societat democràtica, en què la prioritat fos el bé públic i la consecució de més llibertats. L’aposta per l’escola pública, les millores en la sanitat i l’atenció a les persones, el reconeixement de les dones com a subjecte polític, els drets dels treballadors, la rellevància del municipalisme en la vida política i la normalització de la llengua i la cultura catalanes són algunes de les fites d’aquell període que obria un nou horitzó de progrés polític i social.