Vuit cognoms catalans

En aquests temps en què Catalunya es debat entre el que vol ser o seguir sent, en què gairebé no queden dates ni expressions que no estiguin carregades de simbolisme, ¿seria estrany pensar que hi havia més d'una intenció que fos el teatre Victòria de Barcelona el que va escollir Societat Civil Catalana per a la seva posada de llarg en públic? La v de victòria és la que vol formar l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) unint amb milers de persones la Diagonal amb la Gran Via. I una victòria «de la unitat» davant l'independentisme és el que ahir es va proposar l'entitat antisobiranista. Era la seva estrena i va sortir triomfal: va omplir de gom a gom l'aforament de més de 1.200 assistents i alguns van haver de mirar la cerimònia des de pantalles situades a l'exterior.

Mitjana d'edat, més de 40 cap amunt. Ideologia predominant: simpatitzants del PP i Ciutadans. També alguns socialistes. Traduït això a la representació política, gairebé una desena de populars (la candidata a les europees Andrea Levy i els diputats José Antonio Coto i Sergio Santamaría entre ells); més o menys els mateixos de Ciutadans (Matías Alonso, Carina Mejías, Carmen de Rivera) i el diputat a les Corts pel PSC Joan Rangel. També hi van ser presents Ramón de Veciana (UPD) i Santiago Abascal (Vox), cosa que va evidenciar el que els portaveus de l'entitat van voler exalçar: no  ha estat fàcil aconseguir la unitat entre els que defensen la unitat perquè l'amalgama de pensaments és una torre de Babel. «Els sobiranistes s'han aprofitat de la divisió dels contraris a la independència», va avisar l'historiador Joaquim Coll.

Un «procés fal·laç»

El públic, més que convençut dels «riscos», la «fractura social» i el «mal negoci» d'una hipotètica independència, va arrencar en aplaudiments quan el mateix Coll va afirmar que «no hi ha res més contradictori que ser d'esquerres i independentista». «¿Com es pot ser d'esquerres i convertir la redistribució de la renda en espoli territorial?», va afegir en una rèplica a la tesi de l'Espanya ens roba. I la gent va tornar a aplaudir. No tots precisament perquè fossin d'esquerres, sinó perquè amb la implicació de persones com Coll, netament federalista, aconsegueixen difondre amb més credibilitat el missatge que en aquest col·lectiu hi cap tot aquell que no estigui a favor de la secessió, com bé va voler subratllar l'exdiputat de Ciutadans José Domingo abans que Coll tornés a fer aixecar la platea al proclamar que «la llibertat no és la independència, sinó estar en contra d'un procés fal·laç».

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

Es van repartir roses entre els assistents, hi va haver dues persones que van onejar una bandera d'Espanya i es va corejar el «Visca Espanya-Visca Catalunya» dues o tres vegades. «Volem estar units en la diversitat i no ser estrangers ni ciutadans de segona a la nostra terra», va subratllar el president de l'entitat, Josep Rusiñol. Més directe encara contra l'ANC, un altre dirigent, Josep Ramon Bosch, va afirmar que la seva intenció no serà la de «dir als polítics el que han de fer».

També es van passar vídeos de ciutadans anònims carregant contra la secessió i es va insistir en la necessitat que els no independentistes es mobilitzin units. Un exemple que va donar Domingo i va generar algunes rialles pel seu gest cinematogràfic: «Tots som Catalunya. Josep Ramon Bosch, amb els seus vuit cognoms catalans, i jo, amb cap d'aquí, anem junts en això».