13 d’agost de 1940. Detenció de Lluís Companys

L’ocupació militar de Catalunya per part de les tropes franquistes va provocar l’exili de milers de persones, entre les quals la del President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, qui creuà la frontera cap a França la matinada del 5 de febrer de 1939. Tres dies després es traslladava a París per reunir-se amb la seva dona, Carme Ballester i el seu fill.

Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial i la posterior ocupació alemanya del territori francès, Companys era conscient del risc de ser detingut i entregat a les autoritats franquistes. Però tot i les recomanacions d’anar a Mèxic, es volgué quedar a França per poder estar a prop del seu fill, qui patia una greu malaltia. Decidí desplaçar-se a la localitat bretona de La Baule-les-Pins, on fou detingut el 13 d’agost de 1940 per membres de la policia militar alemanya. Les gestions que havien fet l’ambaixador franquista a França, José Félix Lequerica, les pressions diplomàtiques del ministre Serrano Suñer, i la vigilància i seguiments del policia Pedro Urraca havien donat els seus fruits. Fou el mateix Pedro Urraca qui s’encarregà de traslladar Companys des de la presó parisenca de La Santé fins la frontera d’Hendaia, des d’on va ser portat cap a presons espanyoles, primer a Madrid i finalment al Castell de Montjuïc, on fou afusellat la matinada del 15 d’octubre de 1940.

Benet, Josep (2005). Lluís Companys, presidente de Cataluña, fusilado. 
Barcelona : Península, 2005.