Sopa de plataformes

No hi són tots els que hi ha però sí una bona representació. A un costat i a l'altre. Molts dels milers de catalans que viuen amb acèrrim entusiasme el procés sobiranista, tant a favor com en contra, ja s'han inscrit en alguna de les diferents plataformes que fan bandera d'un o un altre posicionament. Els partits hi prenen partit. El carrer, també. En menys mesura. Potser perquè hi ha més dubtes a definir-se públicament, perquè no tothom ho viu amb la mateixa intensitat o pel que sigui. Però a mesura que el Govern de CiU fa més passos, la ciutadania també ho fa. Com a mostra, l'eclosió de noves plataformes d'una tendència o altra i l'augment considerable del nombre d'afiliats a aquests moviments.

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

L'abanderada de l'independentisme

De grup revelació fa dos anys a estrella del procés en l'actualitat. Després de les consultes populars sobre la independència en alguns municipis, el 10 de març del 2012 es va constituir l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), encara que va ser mesos després quan es va produir la seva posada de llarg real: la manifestació de la Diada, en què va aconseguir aglutinar totes les sensibilitats sobiranistes i va omplir el centre de Barcelona engrescada pel Govern d'Artur Mas després del fiasco del pacte fiscal. Van ser centenars de milers de catalans (1,5 milions segons la Conselleria d'Interior; 600.000 segons la Delegació del Govern central), i en van ser més en l'Onze de Setembre següent, quan l'ANC va organitzar la Via Catalana que va cosir Catalunya de sud a nord.

Amb l'exregidora d'ERC a Sabadell Carme Forcadell al capdavant, l'entitat ha gestionat l'últim any un pressupost amb 3,5 milions d'euros d'ingressos i 2,5 de despeses. El seu full de ruta cap a la independència -advoca perquè el dia 1 de la secessió sigui el 23 d'abril del 2015- i la seva influència al Govern  de la Generalitat no han passat desapercebuts per a l'Executiu central ni per a molts mitjans de Madrid, alguns dels quals ja han reclamat la seva il·legalització. Els atacs, no obstant, han provocat que en els últims mesos s'hagi disparat el seu nombre d'afiliats. Ja en té més de 50.000.

ÒMNIUM CULTURAL

Pal de paller del catalanisme

«Òmnium Cultural és una entitat amb més de 50 anys d'història al servei de la llengua, la cultura i el país». Així es defineix l'organització que presideix Muriel Casals. No és, per tant, un col·lectiu sorgit a l'atzar de l'onada sobiranista dels últims anys, sinó que és un pal de paller del catalanisme que participa des de fa anys en iniciatives multidisciplinàries, des de l'organització de premis fins a campanyes com somescola a favor de la immersió lingüística.

Òmnium també s'ha mullat a favor de la consulta i del sí-sí -el 2010 ja va organitzar la marxa de repulsa a la sentència de l'Estatut amb el lema Som una nació, nosaltres decidim-. També ha estat fortament criticada pel bloc antisobiranista per les subvencions públiques que rep. Compta amb gairebé 40.000 socis «arreu del món».

SÚMATE

Sobiranisme en castellà

El bloc sobiranista és conscient que no té res a fer si no compta amb el suport de gran part dels habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona, on el castellà té molta més preeminència. Amb aquest objectiu va néixer el setembre passat Súmate, una plataforma formada per catalans arribats d'altres llocs d'Espanya (o fills d'aquells) i que  pregona en la llengua de Cervantes els suposats beneficis de la independència.

L'entitat, que organitza actes de tota mena a favor de la consulta, ha estat acusada per part dels seus detractors de tenir al darrere partits polítics com ERC. A Twitter la segueixen 15.700 persones (a l'ANC, 77.700, i a Òmnium, 61.200).

D'ESPANYA I CATALANS

Espanyolisme             abans que res

Són diverses les entitats antisobiranistes nascudes en l'última dècada. D'Espanya i Catalans també n'és una. Creada després de la gran mostra de força dels independentistes el 2012, ha mirat de ser l'antagonista de l'ANC, però el suport que rep és ínfim si es compara amb el del seu rival. Certament, el bloc unitarista té una mobilització moltíssim menor que el sobiranista.

També en les xarxes socials els partidaris d'una Catalunya dintre d'Espanya perden per golejada. N'és una prova, per exemple, que només 6.531 persones segueixen a Twitter D'Espanya i Catalans, el màxim èxit de la qual al carrer va ser reunir 30.000 persones el dia 12 d'octubre a la plaça de Catalunya de Barcelona, segons la Guàrdia Urbana (105.000 segons la Delegació del Govern). Això sí, no ho va fer sola. Ho va fer formant part d'una plataforma de col·lectius antisobiranistes i amb el suport de partits com el PP. Precisament, D'Espanya i Catalans, que és espanyolista abans que res, va demanar el vot pels populars en les passades eleccions autonòmiques.

SOMATEMPS

«Hispanisme» a la Catalunya central

Una altra entitat que ha sorgit arran de l'«escalada sobiranista», amb la diferència essencial que Somatemps es va gestar a la Catalunya central, a Santpedor (Bages). Entre els seus impulsors hi ha Josep Ramon Bosc, exmilitant del PP que va donar el seu suport a Montserrat Nebrera quan aquesta li disputava la presidència del PPC a Alicia Sánchez-Camacho.

Somatemps es distingeix poc de D'Espanya i Catalans. Si de cas, parla més del terme «hispanisme» i sembla més procliu que el Govern central faci més moviments que millorin l'encaix de Catalunya a Espanya. En tot cas, la seva acció que ha tingut més repercussió en les xarxes socials va ser una (mini)concentració davant la seu de TV-3 per protestar pel seu «independentisme».

SOCIETAT CIVIL CATALANA

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

El nou intent contra la secessió

L'entitat que ha estat creada més recentment per donar veu, segons ells, «a la Catalunya silenciada pel nacionalisme». Societat Civil Catalana es va presentar a principis del mes d'abril com un col·lectiu format per intel·lectuals contraris a la secessió amb afinitats a partits polítics diferents, des del PP i Ciutadans fins al PSC. El pròxim Sant Jordi celebraran el seu primer gran acte a favor de la unitat d'Espanya. Per ara, han impulsat un manifest en què adverteixen dels «riscos de la independència» i que ja ha estat subscrit per al voltant de 5.000 persones. Malgrat la seva intenció de ser transversal per poder captar el votant d'esquerres no sobiranista, són els militants del PP i Ciutadans els que hi han mostrat més entusiasme. Almenys, públicament.