L'èxit per barret

Colita no recorda gaire bé com li va caure a les mans l'encàrrec de retratar Gabriel García Márquez, però d'aquesta sessió en va sortir una de les fotografies més recordades del brillant escriptor. «No sé si algú em va passar la feina, o m'ho van demanar directament. El que no se m'oblida és que amb el Gabriel ho vam passar divinament», explica. «Era el 1969 i en aquell temps jo no tenia estudi, de manera que li vaig demanar al fotògraf Oriol Maspons, que era amic meu, que em deixés el seu», afegeix. I així va ser.

«Recordo que el primer que Gabo em va preguntar va ser: '¿Què em poso per fer les fotos?'. Jo li vaig dir que vingués amb una roba que se sentís còmode, la que ell es posés normalment per treballar», explica. I l'escriptor es va presentar a l'estudi amb una granota de treball blava, d'aquelles que solen utilitzar els electricistes o els fusters. «Em va explicar que ell se la posava per escriure. Recordo que en deia 'overol' (de l'anglès overall, granota de treball). I així ens vam posar mans a l'obra», explica.

«García Márquez va venir a fer-se les fotografies amb la seva dona, a qui tots anomenàvem la Gaba, i va ser una sessió d'estudi molt àmplia de la qual, a més a més de la famosa fotografia del llibre, en van sortir moltes altres imatges, entre aquestes una de Gabo somrient amb un casc d'obrer», explica.

Però, ¿com va acabar García Márquez amb el llibre de Cien años de soledad al cap? «Estàvem parlant de moltes coses i recordo que li vaig dir: 'Quin èxit que t'espera amb aquesta novel·la. És un llibre meravellós'. I ell se la va posar al cap. Va ser una cosa molt natural i no va posar cap pega per fer-ho».

Reia i feia riure

«El recordo com un home encantador, amb molt sentit de l'humor, amb qui s'estava molt de gust fent fotografies i que es prestava a tot, no com amb altres famosos que es pensen que són qui sap què», comenta Colita.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

El curiós del cas, explica la fotògrafa, és que d'aquell dia a l'estudi d'Oriol Maspons en van sortir moltes fotografies i les que després es van aprofitar per promocionar el treball de García Márquez no van ser ni la del llibre al cap ni la del casc d'obrer, tot i que aquestes són les que han passat a la història com les més recordades.

La fotògrafa recorda Gabriel García Márquez com un home «de la broma, que reia i feia riure, que et vacil·lava, amb qui es podia parlar de tot i de bon caràcter». En l'època en què García Márquez va viure a Barcelona, Colita i l'escriptor es trobaven amb freqüència a la discoteca Bocaccio, en festes i en presentacions de llibres. «¡Érem dels que estàvem en totes les gresques de la ciutat, vaja! Érem amics i ens divertíem. Amb ell això era molt fàcil», resumeix Colita.