L’abadessa Francesca ça Portella, neboda de la reina Elisenda, encarregà el 1346 la decoració de la capella de Sant Miquel a Ferrer Bassa, pintor de la cort. Les pintures, executades amb una tècnica mixta de fresc i sec, representen escenes de la passió de Crist i els goigs de la Verge, molt pròpies de la devoció franciscana, i també diverses figures de sants.
Les pintures decoren 75 m2 de superfície, que inclouen l’embigat de fusta pintat al tremp amb estels d’or damunt de fons blau. L’artista emprà 113 giornate per a l’execució de les pintures murals.
La lectura de les escenes és seqüencial, d’esquerra a dreta i de dalt a baix. Al registre superior se situen set escenes del cicle de la passió de Crist: la detenció a l’hort de Getsemaní, els improperis, el camí del calvari, la crucifixió, el davallament de la creu, la pietat i la sepultura. Al registre inferior, els set goigs de la Verge: l’Anunciació, la Nativitat, l’Epifania, la Resurrecció de Crist, l’Ascensió, la Pentecosta i la Coronació de la Verge. Presidint la capella, just davant de la porta d’ingrés, les escenes de la crucifixió i el triomf de la Verge. Al timpà del mur on es situa la porta d’entrada a la capella hi ha tres tondos amb les imatges d’una Maiestas Domini custodiada per un àngel a cada cantó que sostenen els instruments de la passió. A l’intradós de l’arc que remata la paret, se situa l’Agnus Dei dins d’un tondo central i les representacions de la caritat i la castedat a banda i banda, també dins de tondos. Als espais secundaris de la cel·la, hi ha quinze retrats de sants i santes de cos sencer, identificats amb els seus noms: sant Miquel, sant Joan Baptista, sant Francesc i santa Clara, sant Jaume, sant Domní, sant Honorat, santa Agnès, santa Caterina, santa Eulàlia, sant Esteve, santa Elisabet d’Hongria, sant Aleix, santa Bàrbara i sant Narcís. La restauració de les pintures ha permès redescobrir els marbrejats que decoraven l’arrimador.
L’italianisme de les pintures queda palès en la temàtica devocional franciscana, en l’estil —amb una clara filiació al dels germans Lorenzetti—, i en la tècnica pictòrica innovadora (estergit, corda batent i compàs). Tot plegat fa de la capella de Sant Miquel un conjunt pictòric singular, allunyat del panorama artístic de l’entorn en aquells anys.
La capella està situada a l’ala de migdia del claustre, aprofitant l’espai que hi ha entre dos contraforts de l’absis de l’església del monestir de Pedralbes; per això la planta és de forma irregular. L’accés a l’estança es fa des del claustre, a través d’una petita porta flanquejada per diversos finestrals i porticons de fusta.
La capella té una superfície d’uns 20 m2 i una alçària que varia dels 4,5 als 4,7 m d’un extrem a l’altre de l’estança, definida pels dos contraforts de l’església.
Els diferents usos que va tenir la capella des de la seva construcció fins al començament del segle XX van ocasionar diverses modificacions de l’espai que, juntament amb les obertures practicades al mur d’accés, afectaren els murals. És possible que, originàriament, l’estança disposés únicament d’un petit òcul d’il·luminació obert sobre la porta d’accés, tot i que no espot descartar que convisqués amb tres petites obertures disposades al mateix mur, encara que també es podria tractar d’unes primitives fornícules decoratives reconvertides en finestres posteriorment.
Els murals que decoren la capella formen un tot amb l’arquitectura que els sustenta i es corresponen amb els paraments de l’església i dos contraforts. Es tracta de murs de doble fulla amb un rebliment interior fet amb pedra sorrenca de Montjuïc i un encintat per la cara externa que segella les juntes per protegir-los de l’entrada d’aigua. El pany d’entrada, en canvi, és un envà fet de maó massís.