La Mirona, més enllà d’allò que veus
Com diuen en Pere i n’Amàlia, no és un bar, no és un restaurant, ni tampoc és una botiga, però s’hi menja, s’hi beuen bon vins i s’hi pot comprar
Feia gairebé un any que hi passava per davant en sortir a les nits del diari . Hi guaitava. Un parell d’escalons, una porteta de fusta antiga, quasi sempre tancada i al costat una finestra amb les persianes obertes, l’únic espai a través del qual entreveure que a dins hi ha gent que conversa, beu i pica qualque cosa, Tothom sembla trobar-s’hi còmode, a gust. Reconec que m’agrada mirar a través de les finestres (cadascú té les seves manies).
Un vespre, fa només un parell de mesos, amb na Neus Cortès (ànima i motor durant una dècada llarga del recordat Espai Quatre del Solleric) trescàvem un lloc per sopar pel centre de Palma i xerrar una estona. Em va dir: “Anam a La Mirona? Ho té tot perquè t’agradi”. I em va dur davant aquella porteta del carrer Sant Jaume que jo tantes vegades havia mirat. Ho confés, de llavors ençà, si vull sorprendre qualcú a qui li agradi menjar bé, beure bon vi i sentir-se com a casa, el duc a sopar a La Mirona (al migdia només està obert per encàrrec).
No és fàcil explicar què és La Mirona, A la tarjeta en diu “espai gastronòmic”, però a mi m’agrada especialment el que expliquen en Pere Armengol i n’Amàlia Suquet que, fa quatre anys, obriren el petit negoci: “No és un bar, no és un restaurant, ni tampoc és una botiga, però s’hi menja, s’hi beuen bons vins i s’hi pot comprar”. No tenen cuina, però s’ho monten per composar uns platets originals, deliciosos (mirau el seu Facebook). En una mena d’ensamblatge de productes de primera qualitat, a en Pere convé escoltar-lo quan et recomana un plat o l’altre o quan et diu quin vi t’agradarà. Són estetes, són enginyers i alpinistes gastronòmics i, sobretot, sónfamiliars. u
CARRER SANT JAUME, 21 A. PALMA
