Regals enverinats

En aquests dies estranys per tots i dolorosos per molts, en els quals el passat immediatament anterior al confinament sembla quedar tan lluny com el futur que no sabem ni quan començarà, veig amb orgull com ambé la gent del món de la cultura s’ha bolcat a compartir a les xarxes un munt de recursos, continguts i experiències. M’agradaria, però, establir una distinció entre les diverses iniciatives, en funció del seu origen, i també dels seus efectes, que poden resultar contraproduents.

Les institucions públiques i els principals equipaments culturals del país amb una responsabilitat de retorn social tenen ara la possibilitat de demostrar perquè necessitaven desenvolupar una àrea tecnològica potent i tenir una estratègia digital: gràcies a això podem assistir a concerts, fer visites a museus, entrar a biblioteques i revisitar obres de teatre.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

També estem veient com tots som protagonistes de la cultura: des del cantant de renom fins a la veïna de l'escala que no sabies que tocava el ‘cello’ estan compartint a través dels patis i de les xarxes recitals de poesia, organitzant clubs de lectura virtuals, explicant contes per Instagram, muntant peces corals, deixant llibres als vestíbuls dels edificis... La pràctica de la cultura és insubstituïble i reconforta. I si és compartida, encara més.

Ara bé, crec que hi ha un altre tipus de continguts que han començat a circular que són en realitat ‘regals enverinats’. Com diu un editor amic meu, no ens hem passat mitja vida intentat donar valor a la nostra feina per començar ara a regalar-la. ¿De què tenim por? ¿Que la gent s’oblidi que els llibres es compren a les llibreries? ¿No ens n'adonem que així estem, de fet, legitimant la pirateria? ¿Necessitem afegir la paraula ‘gratis’ per reivindicar-nos? Si ara puc tenir-ho de franc, ¿què em farà voler-ho pagar després? Si defensem que la cultura és un bé de primera necessitat i el pa segueix costant el mateix, ¿per què regalar-la? La cultura pateix d’una manca de suport estructural endèmica, no abaratim nosaltres el somni.