Rosell tapa les primeres esquerdes
Tot i que a la junta hi ha veus crítiques amb Tito i Zubi, el president manté el full de ruta
BarcelonaPrimer era un xiuxiueig remot. Després converses desconfiades a l'ombra. Ara ja és un debat públic. Al Camp Nou hi ha veus crítiques amb l'equip i la direcció esportiva. Veus que apunten sobretot a la figura d'Andoni Zubizarreta i, amb menor intensitat, a Tito Vilanova.
Sandro Rosell, però, ha frenat el debat obert dins la seva pròpia junta. El president manté el full de ruta, no es dubta de Vilanova i es dóna una nova oportunitat a Zubizarreta. Malgrat que alguns directius recelen de la capacitat del secretari tècnic per regenerar l'equip, es mantindrà l'estructura. Això sí, tot i el vot de confiança, el president sap que aquest estiu no es pot fallar.
Rosell i el seu nucli dur consideren que aquesta temporada ha sigut atípica, excessivament condicionada per la recaiguda de Tito. Per això el projecte tindrà una segona versió que cal apuntalar amb tres o quatre fitxatges de primer nivell. Fitxatges per als quals cal aconseguir diners. El Barça té com a punt de partida 50 milions que aniran destinats íntegrament a Neymar.
No hi haurà revolució
"No ens tornarem bojos". Aquest és el missatge que es llança des dels despatxos d'Aristides Maillol. L'equip necessita una sacsejada, però cap revolució. Hi haurà baixes -moltes i alguna d'important-, però poques altes. Com a màxim cinc futbolistes, i seria en el cas que Valdés se'n vagi aquest estiu. Pocs canvis, per convicció i perquè no hi ha diners. Així de simple.
El que tenen clar al Camp Nou és que s'han de portar jugadors que formin part de la columna vertebral de l'equip. Aquest estiu no hi ha marge per a l'error. Des de l'arribada de Zubizarreta -i aquest és un dels grans punts que critiquen membres de la junta- només s'ha fitxat Jordi Alba com a titular indiscutible. El Barça fa mesos que planifica el curs vinent. Quan Tito Vilanova s'estava recuperant a Nova York de la seva malaltia, la cúpula blaugrana va definir les línies mestres i els objectius que han d'arribar. Llavors, amb la Lliga encarada i vius a Europa, les coses es veien d'una altra manera. En la línia que apuntava Vilanova divendres després de la desfeta a l'Allianz Arena. A dia d'avui la confiança a mantenir el bloc és gran, però el correctiu del Bayern ha servit per entendre que s'han de gastar els diners en futbolistes de primer nivell. I el primer és Neymar.
Neymar condiciona
La gran aposta de Sandro Rosell per a la temporada vinent és Neymar. L'operació del brasiler representa gastar-se 45 milions d'euros, més les comissions que s'hauran de pagar al davanter del Santos. La xifra és molt alta, suposa invertir en un únic futbolista la totalitat de la partida que té el club per afrontar fitxatges. Tot i així, Rosell té clar que el brasiler ha de ser la peça que faci rodar novament l'engranatge.
Per aquest motiu, el Barça va avançar 10 milions pel jugador. Un acord que obliga qualsevol altre club a pagar 80 milions si vol tenir els serveis de l'estrella del Santos. En cas que això passi, el Barça percebria la meitat d'aquesta quantitat. Per tant, si Neymar no arriba, el club guanyaria 30 milions nets.
En qualsevol cas, aquesta opció no es preveu als despatxos d'Aristides Maillol. Al Barça estan confiats que Neymar vestirà de blaugrana, tot i que admeten que altres clubs, especialment el Madrid, estan disposats a pagar els 80 milions que demana el Santos. "Al final, tot són diners", explicava ahir un representant del Barça.
Pendents de Faus
L'alt cost de Neymar obliga el club a buscar nous recursos econòmics. El Barça arrencarà aquest estiu amb 31 futbolistes, entre cessions que s'acaben (Bojan, Afellay, Fontàs, Cuenca) i futbolistes que han de pujar del filial (Oier, Rafinha, Sergi Roberto). La secretaria tècnica confia fer caixa amb aquests jugadors, tot i que és conscient que seran quantitats baixes i que no ajudaran a satisfer l'alta demanda que requeriran els fitxatges. Tampoc hi ha molta confiança a treure diners dels futbolistes del primer equip que són transferibles. En el cas de Villa, per exemple, el fet que li quedi un únic any de contracte impossibilita treure'n una gran xifra. Amb Alexis s'admet, per exemple, que els seus dos anys discrets en fan baixar la cotització. Queda una sortida només: convèncer Javier Faus per destinar a fitxatges diners d'altres àrees.
