A Dinamarca, un nou sistema d'aprenentatge permet que alumnes i professors de diferents universitats d'arreu del món puguin fer classe en línia, cara a cara i en directe. Al Canadà, una plataforma social innovadora ofereix eines idèntiques a estudiants o docents que vulguin crear grups virtuals de coneixement. Són dos exemples d'una realitat incipient que comença a trencar els límits que fins ara ha tingut l'ensenyament superior. Un present que treu el cap, però que només serà un futur prometedor si, enmig del remolí de les noves tecnologies, les universitats agafen la brúixola i prenen partit. No es tracta d'adaptar-se al canvi, es tracta de crear el canvi intencionadament.
Ho adverteixen la danesa Rikke Toft Nørgård i el canadenc Terry Anderson, dos dels experts que han participat en una trobada internacional organitzada per la UOC titulada «Empenyent els límits de l'educació superior: desafiant els models tradicionals amb pràctiques innovadores i creatives». Una de les conclusions de la conferència és que, en el context actual, la universitat no pot oblidar la seva raó de ser, el seu valor humà, alhora que ha d'aconseguir que alumnes i professors sentin passió per les eines digitals i necessitat de fer-les servir.
Toft és professora associada de Tecnologia i disseny educacional a la Universitat d'Aarhus (Dinamarca) i impulsora de la plataforma Global Online Inter-University Teaching. Per a ella, la universitat ha passat de ser una torre de vori, amb uns murs que concentraven un coneixement que era exclusiu d'uns pocs, a una fàbrica de força de treball, que ha obert aquests murs per a satisfer les demandes del mercat sobre les competències i l'eficiència que han de tenir els graduats. Actualment, però, segons Toft, ens trobem en una nova etapa, en la qual «la preocupació no és tant qui té la propietat i el control del coneixement, sinó el diàleg entre la universitat i la societat».
Per a l'experta danesa, doncs, l'ensenyament superior s'adreça cap al concepte de ciutadania acadèmica, segons el qual els alumnes i professors participen activament en l'aprenentatge i en la societat, i ho fan com a acadèmics, és a dir, com a persones crítiques d'algun àmbit de l'ensenyament superior. Es tracta d'un nou model d'universitat que va més enllà dels murs de la segregació que suposa la torre de vori i de les barreres de l'utilitarisme que implica ser una mena de fàbrica de treballadors. En aquest sentit, Toft també posa com a exemple les participatory academic communities, en les quals els estudiants participen en projectes de recerca com a companys dels professors. «Els alumnes fan recerca de veritat. Penso que per a ells és significatiu ser tractats com a investigadors, com a adults», insisteix.
Per això mateix, segons Toft, és vital que la universitat no oblidi la seva raó de ser, el seu valor humà, i que escolti què necessiten els estudiants. «Opino que és molt important pensar per què fem el que fem; després vindrà el com i, finalment, el què», insisteix. I posa com a exemple una pràctica poc reflexiva, com pot ser demanar als alumnes que facin un blog simplement perquè això implica fer servir noves tecnologies.
La llibertat dels alumnes, massa limitada
«La llibertat personal dels alumnes està limitada molt severament», coincideix en aquest sentit Anderson, professor emèrit de la Universitat d'Athabasca i director de la Iniciativa Canadenca de Recerca en Educació a Distància. Per a Anderson, els límits de la universitat es fan palesos simplement en l'organització tradicional en semestres, que és una realitat tant en l'ensenyament superior presencial com en línia.
El professor canadenc és un dels impulsors de l'Athabasca Landing Social Site, que procura generar diàleg entre tots els actors de la universitat. Ho fa mitjançant una plataforma social en la qual estudiants i docents poden interactuar d'igual a igual i triar si la seva activitat es publica en un determinat grup o, en canvi, pot ser vista per tota la comunitat universitària. A més, «cada estudiant i cada membre de la comunitat té la capacitat de crear el seu propi entorn de treball, el seu propi perfil», detalla Anderson, i els alumnes en poden seguir formant part un cop graduats.
Però «malgrat que la universitat és 100% en línia, no hem pogut aconseguir que estudiants i docents hagin fet servir aquesta plataforma massivament», lamenta. En aquest sentit, tant Anderson com Toft, així com altres participants en la trobada, consideren clau que, a més de procurar que tothom estigui format en noves tecnologies, es generi la necessitat d'utilitzar-les. «Hem de pensar com s'ha de fer perquè els alumnes realment vulguin fer servir aquestes eines, i que la passió per usar-les també sorgeixi dels mestres», apunta la danesa. «Crear el canvi intencionadament és dissenyar l'aprenentatge. La universitat ha de ser una experiència d'aprenentatge», conclou Toft.
Contacte de premsa
-
Redacció