El que ens ensenya la gestió de les xarxes socials dels Mossos

28-08-2017 | Xarxes socials

El passat dijous 17 d’agost es va produir una barbàrie a les ciutats de Barcelona i Cambrils. Un atemptat acabava amb la vida de massa persones i en feria encara més.

Les mostres de solidaritat amb Barcelona a les xarxes socials no es van fer esperar.

Ara, amb les aigües una mica més tranquiles, a DeMomentSomTres hem analitzat la gestió exemplar que han fet els Mossos d’Esquadra amb la seva comunicació corporativa.

Aspectes destacables de la comunicació feta pels Mossos

Tot mirant la comunicació feta pels Mossos en aquests darrers dies, hi trobem els següents aspectes destacables:

  1. Comunicació adequada i oportuna. S’ha utilitzat la xarxa Twitter amb tota la informació rellevant del qué passava, minut a minut, però sense precipitació.
  2. Comunicació per a tots els perfils. Des dels mossos s’han utilitzat els mitjans socials per comunicar amb les víctimes i implicats, amb la ciutadania i amb la premsa.
  3. Comunicació multicanal per bé que el canal més seguit ha estat Twitter, per la seva brevetat i immediatesa, s’han utilitzat més xarxes socials com ara Facebook utilitzant el llenguatge i mecanismes específics de cadascun d’ells com els videos en directe en les rodes de premsa.
  4. Comunicació multiidioma. Per arribar a la gent s’han fet servir múltiples llengües: català, castellà, anglès i algunes més en determinats moments.
  5. Comunicació coordinada i serena. El missatge ofert pels Mossos ha contribuït a donar un missatge encaminat a reduir la incertesa i a donar sensació de control de la situació.
  6. Comunicació educadora. S’han emprat missatges de consell als ciutadans sobre què fer en l’àmbit real i virtual incorporant missatges de protecció, consells de seguretat i consells per evitar la proliferació d’informacions falses i de gestió de trolls.
  7. Comunicació orientada a la col·laboració. La comunicació des del Mossos ha estat de gran utilitat de cara a implicar la ciutadania a la gestió col·lectiva i ordenada d’aquesta crisi.

Pensar abans un pla de gestió de crisis per poder improvisar sense desafinar

Gràcies a l’aquest article d’elNacional.cat hem pogut saber, com sospitàvem, que aquesta bona gestió no ha sortit fruit de la inspiració d’un moment sinó d’un pla de gestió de crisis ben treballat durant força temps.

Un pla de gestió de crisi a grans trets intenta definir quins són els públics, missatges i interlocutors vàlids per fer front a una situació excepcional assegurant que:

  • es pugui respondre a la improvització que requereix una situació d’emergència,
  • es doni la informació oportuna i fiable,
  • cada públic rebi la informació que ha de rebre de forma conscient i consistent,
  • i amb els recursos disponibles.

Els Mossos l’han anomenat Protocol de Comunicació i s’ha estat gestant des dels atemptats de París de 2015 incorporant-hi millores des d’aleshores i amb bon coneixement dels públics implicats: personal d’emergències, víctimes, ciutadania i periodistes.

Èxit a les xarxes socials: si ets útil, et segueixo

Nosaltres creiem que només retenim el que ens és útil. Al mòbil només portem les aplicacions que ens són útils i eliminem les que no ens aporten. I amb les xarxes socials fem el mateix: seguim els que ens són útils i deixem de seguir els que no ens aporten.

La utilitat de les xarxes dels Mossos s’ha demostrat clàrament amb el creixement exponencial del nombre de seguidor en les dues xarxes principals: twitter i facebook.

Aquestes dades són consultables a través del portal que la Generalitat amb l’eina de transparència que han anomenat Gencatgram.

Arxius