Durant el son es produeix una sèrie de canvis importants pel funcionament de l’organisme, els més destacables són la consolidació de la memòria, l’aprenentatge i canvis fisiològics (per exemple, la tensió arterial i el ritme cardíac es redueixen i la temperatura corporal baixa)
Per altra banda, aquest estat de “repòs” pot afavorir la relaxació excessiva i fins i tot patològica dels teixits que envolten la via aèria, produint l’obstrucció del pas de l’aire que es coneix com a “apnea” o “SAHS (síndrome d’apnees i hipoapnees del son)”.
El SAHS és una malaltia que es caracteritza per la presència d’episodis d’obstrucció completa o parcial de la via respiratòria superior, produïda pel col·lapse de les parts toves mentre es dorm.
L’absència d’oxigenació produïda després de cada obstrucció afavoreix la hipertensió arterial, les arítmies cardíaques i els esdeveniments cerebro- cardiovasculars. També comporta, uns símptomes de predomini diürn, com cefalees matinals, cansament, irritabilitat, somnolència i dificultat per la consolidació de la memòria i la concentració, fets que poden afavorir accidents domèstics, laborals i automobilístics.
Els factors de risc de patir aquesta malaltia són: el sexe masculí, els factors genètics i les malformacions facials i es manifesten generalment en l´edat adulta (tot i que existeix afectació pediàtrica) i també l’obesitat, el consum de begudes alcohòliques i de fàrmacs sedants.
El diagnòstic es determina a través d’uns sensors superficials que es col·loquen quan el pacient dorm i que quantifiquen el nombre d’esdeveniments obstructius. Aquests sensors ens permeten classificar la malaltia en diferents graus (lleu, moderada o greu).
El grau de la malaltia, els factors de risc cerebro-cardiovasculars i la limitació de la qualitat de vida del pacient (deguda a la somnolència), determinaran si només realitzant mesures com consells pel son i la dieta són suficients o cal afegir tractament específic.
El tractament específic és la CPAP (“continous positive airway pressure”) i consisteix en l’administració de pressió d’aire a través d’una mascareta. La mascareta pot ser nasal o naso-bucal i serveix per evitar el col·lapse de la via aèria.
Amb aquest tractament s’aconsegueix reduir el 95% de l’obstrucció de la via aèria durant el son i també s’ha demostrat que redueix el risc cardiovascular, així com el control dels símptomes diürns.
La CPAP és un tractament de manteniment, és a dir, s’ha de realitzar cada nit i el pacient ha de dormir un mínim de 4 hores seguides amb l’aparell.
Calen visites periòdiques, especialment les primeres setmanes, per part de la Unitat del Son (infermera i especialista en Pneumologia) amb coordinació amb Atenció Primària. Es poden espaiar els controls a mesura que es comprova la correcta adaptació, adherència i resposta al tractament.
La SAHS és una malaltia molt prevalent al nostre medi (afecta fins un 20% dels pacients majors de 65 anys) però continua sent infradiagnosticada, possiblement perquè es minimitza la simptomatologia. És important sensibilitzar a la població i sobretot al personal sanitari per afavorir la seva detecció i així poder preveure les malalties cardiovasculars que s’ hi associen.
Annabel Martín i Pilar Duocastella
Infermeres de la Unitat del Son