Una notícia rellevant en aquests dies de tanta incertesa i neguit: l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya, l’IREC, està interessat a situar la seva seu a la CACI, l’equipament municipal situat al passeig marítim actualment sense ús, malgrat el conveni amb el Departament de Cultura de la Generalitat per instal·lar-hi el Centre de les Arts del Còmic i la Il·lustració, conegut més popularment com a Museu del Còmic. Un conveni vigent de fa 10 anys… però que no s’ha executat mai.
En els últims anys, l’antiga fàbrica del Coco ha propiciat a la ciutat molts debats (sempre mal tancats), moltes propostes (volàtils) i molts posicionaments (en general estudiadament equívocs). Tot plegat ens ha portat a la situació actual, la d’un edifici magnífic, ben situat com pocs i amb una inversió important ja feta per part de l’Ajuntament… però castigat a ser una vergonyosa caixa buida.
No és la primera vegada que a la CACI se li presenten ‘pretendents’. Caldrà veure si les bones intencions expressades per l’IREC es poden concretar, més enllà del titular i de les primeres ‘medalles’ ja autoimposades. Esperem que sí, pel bé de Badalona. No ens mereixem una altra bona notícia ‘esvaint-se’ com el fum.
Per què costa tant moure les coses a Badalona, especialment quan cal mobilitzar recursos humans i econòmics més enllà del terme municipal? Per què s’eternitzen determinats projectes?
L’objectiu d’aquest article busca en part respondre aquestes preguntes, però sobretot vol mirar de contribuir a un debat de ciutat que segurament va més enllà de la CACI, tot i que el seu exemple serveixi de fil.
De fet, Badalona té encara molts equipaments disponibles, molts d’ells de notable interès… El que està passant amb la CACI i el nou pretendent evidencia febleses prou significatives en clau de ciutat. I cal prendre’n nota d’una vegada, de cara al futur, per assegurar millor posicionament i oportunitats de la ciutat.
Els errors en aquest cas ens marquen les assignatures pendents.
En primer lloc, la dificultat d’assolir consensos al municipi. El desacord (no sempre públic) entre els partits amb representació a l’Ajuntament ha malbaratat durant anys una posició de partida privilegiada (malgrat tot) en el projecte de Museu del Còmic: un conveni signat amb el Departament i la complicitat del sector del còmic. La crisi econòmica, la inestabilitat política aquí i allà i les dobles agendes no hi han ajudat, tampoc. Sense consens aquí, com s’ha de pressionar ‘a fora’ per aconseguir el desbloqueig de la inversió? Malgrat tot això, en els darrers anys s’havia aconseguit tornar a fer seure la Generalitat i començar a treballar en la gradació i redimensionament de la inversió. Passos importants, però segurament no prou sòlids, vist el que ha passat.
La falta de consens va de bracet amb la incapacitat de treballar a mitjà i llarg termini a la ciutat. Aixecar la mirada a la política dels ‘4 anys’ i saber planificar les fites polítiques i tècniques a assolir. I tenir ben blindats els àmbits de governança pel que fa als projectes de futur. Una altra dels ‘necessita millorar’ que tenim a Badalona.
La recepta no és molt original i és fàcil d’enunciar: consens, planificació i transparència en la presa de decisions. Aplicar-la no ho és tant.
Això ho veiem en una de les baules febles que tenim com a ciutat. La inexistència d’un pla d’equipaments local inscrit en un projecte de ciutat mínimament articulat i acordat entre totes les sensibilitats polítiques. Un pla d’equipaments i un projecte de ciutat que, per cert, hauria de tenir la cultura i el patrimoni com un dels elements centrals: la cultura entesa no com un capritx o un luxe, sinó ben al contrari com el que és: factor multiplicador d’oportunitats… i també d’economia.
És una bona notícia que hi hagi un inversor disposat a invertir 6 milions d’euros en una proposta d’altíssim valor afegit a la nostra ciutat? Sí, sens dubte. Ho és que ho faci en un equipament que ja tenia noms i cognoms? En realitat, la pregunta hauria de ser una altra: pot sobreviure el projecte del Còmic a la CACI tal com es plantejava malgrat l’anunci d’inversió plantejat per l’IREC i el consens que (sembla) ha aconseguit en pocs dies? L’IREC i un ús cultural vinculat al Còmic poden conviure al mateix edifici? Ningú diu que no i, per bé que té difícil encaix, cal estudiar-ho… I més tenint en compte que l’IREC planteja la seva inversió provisionalment fins que no es concreti l’ús de la sala de Turbines de les 3X, espai en què és imprescindible també assegurar la millor governança i control públic (a través d’un Consorci, per exemple, tal com proposa ERC). Badalona disposa d’altres espais per donar sortida a la necessitat que té el país d’exposar i conservar el seu fons de còmic i il·lustració?
El que ha passat amb la CACI fa més necessari i urgent que mai l’impuls del pla d’equipaments que doni joc i que reconegui tots els actors i que permeti un treball més proactiu en la detecció d’oportunitats. Un pla, per cert, que hauria d’estar inscrit en un treball polític i social ampli per acordar les grans línies de la Badalona del futur.
La innovació, la ciència, el món de les cures, l’economia amb retorn social i respectuosa amb el medi… Però també la cultura han de tenir un lloc en la Badalona del futur. I el còmic i la il·lustració, malgrat tot, també. Sí. Que la història entre Badalona i el còmic hagi acabat o no dependrà de tots plegats. Al meu entendre, pot i ha de tenir futur. Sempre que aconseguim aplicar la fórmula consens+planificació+transparència podrem convertir el que sembla un punt final en un continuarà…
