La transformació digital a les organitzacions culturals

Parts dels primers quatre ordinadors, 1962. Wikipedia. Domini públic.

«Transformació digital» és un terme que pot comprendre un gran ventall de significats, depenent de la interpretació de cadascú. Però m’agradaria centrar-me en les oportunitats que la tecnologia digital, acompanyada d’una determinada forma de pensar sobre l’ús compartit de béns, l’apertura i la transparència, pot aportar a les organitzacions artístiques i a les institucions culturals.

En primer lloc, els artistes disposen avui d’un gran nombre d’eines, medis i fonts d’inspiració nous amb els quals treballar. Internet, la seva cultura i la seva estètica han inspirat multitud d’escriptors, artistes, dissenyadores, músics i creadors a treballar amb nous mètodes i experimentar amb formats i materials. Ha fet possible que una generació de creatius, que potser mai s’haguessin considerat artistes, produís obres originals i enginyoses.

Al Regne Unit, per exemple, el teatre interactiu i participatiu està en auge. El treball realitzat per  Punchdrunk, Coney i Pilot Theatre ha desdibuixat de forma innovadora i interessant les fronteres entre públic i actors, teatre i joc. La Royal Shakespeare Company, gràcies a la seva directora de desenvolupament digital,  Sarah Ellis, ha adaptat les seves dinàmiques de treball i ha encarregat a una nova generació d’artistes treball digital molt creatiu i estimulant.

La relació entre els artistes, les organitzacions culturals i els seus públics ha canviat dràsticament, i hi ha moltes formes de què aquestes organitzacions aprofitin els canvis per a crear una connexió més forta i més profunda amb els seus públics. Les xarxes digitals i els mitjans de comunicació ens permeten entendre millor el comportament i les preferències d’un públic, i ens ajuden a parlar amb ell d’igual a igual, com a companys i coproductors, no només com a consumidors i clients.

Un exemple que il·lustra molt bé com un museu pot esforçar-se per construir aquest tipus de nous vincles és el Museu de Brooklyn, a Nova York, on han desenvolupat ASK, una aplicació mòbil per enriquir l’experiència dels visitants del museu amb xats en directe, informació i recursos addicionals als quals poden accedir mentre passegen per la col·lecció.

L’open data (dades obertes) i l’ús millorat de l’anàlisi de dades està ajudant les organitzacions culturals i els negocis del sector creatiu a ser més eficaços a la seva labor, a millorar la rendibilitat de les seves inversions i a satisfer les necessitats del seu públic. També està portant al desenvolupament de noves aplicacions i serveis basats en hacks o nous usos trobats per la informació compartida.

Tot i que prendre decisions basant-se en dades encara no és una estratègia implementada àmpliament dins l’àmbit cultural, cada cop es reconeixen més les implicacions de les dades i el seu potencial per a millorar l’eficiència de les decisions d’una organització.

L’any 2011-2012, l’Arts Council England (Consell de les Arts d’Anglaterra), juntament amb Nesta i l’AHRC (Consell d’Investigació de les Arts i les Humanitats), va llançar la Digital R&D Fund for the Arts, un programa d’investigació i desenvolupament a gran escala per a finançar organitzacions i institucions culturals que treballin en col·laboració amb un soci tecnològic i investigadors acadèmics.

L’objectiu d’aquest programa és permetre l’experimentació i el desenvolupament digital, principalment en dos sentits: provar nous models de negoci i nous mètodes per atraure públic, i al mateix temps fomentar un apropament més rigorós a la investigació i l’avaluació al sector cultural. L’informe d’avaluació és una lectura molt interessant sobre el plantejament amb el qual les organitzacions culturals han afrontat els canvis propiciats per la tecnologia digital.

Per descomptat, resulta més fàcil descobrir maneres noves d’estrènyer la relació amb un públic que canviar els models de negoci de les organitzacions culturals (és a dir, trobar noves fonts d’ingressos al contingut digital i els seus canals). El programa de finançament britànic ha comptat amb la publicació d’un kit d’eines per les organitzacions artístiques, amb l’objectiu d’ajudar-les a desenvolupar nous models de negoci basats en el contingut digital.

Els relativament escassos exemples d’èxit a l’hora de generar ingressos mitjançant la distribució digital (com ara el National Theatre Live o el Berliner Philarmoniker Digital Concert Hall), l’anomenat e-commerce, revelen la dificultat d’extraure beneficis del contingut digital al sector cultural, sobretot per petites i mitjanes organitzacions. El cost inicial destinat a la construcció de pàgines web, afegit al manteniment continu, dificulta que les petites organitzacions aprofitin el potencial de les noves fonts d’ingressos.

Dit això, sovint són les petites organitzacions del sector, més àgils, les que porten la innovació, trobant formes creatives i flexibles d’oferir la seva feina online o de potenciar la relació amb els seus seguidors (és el cas de LUX, Beaconsfield, The Poetry School, per dir-ne només alguns).

El micromecenatge i les donacions online s’han utilitzat cada cop amb més èxit i regularitat, però no són una font fiable a llarg termini per a finançar una organització cultural que manqui d’ingressos comercials sostenibles.

En paral·lel a la seva avaluació del R&D Fund, Nesta y MTM London han publicat els resultats d’un estudi de tres anys sobre els hàbits digitals de les organitzacions cultural al Regne Unit i com la seva «transformació» digital ha anat evolucionant durant aquest període. A l’estudi es mostra com l’ús de tecnologia digital i l’adopció d’estratègies digitals han impactat el sector cultural.

Estratègia digital

A continuació veurem quins són els passos més importants que cal prendre com a organització cultural per respondre a les oportunitats i planejar la seva pròpia estratègia digital:

• Fer les preguntes adequades. Aquest primer pas és absolutament crucial, tot i que malhauradament sovint es deixa a banda o es descuida. Tota organització hauria de ser molt pràctica quan consideri com construir una estratègia digital efectiva i traure el màxim partit de les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies. Sobretot, hauria de preguntar-se: com pot ajudar-nos això a aconseguir els nostres objectius? Com pot contribuir a la millora del nostre model de negoci?
• Ser pràctics. No es tracta de fer una pàgina web o una aplicació perquè suposa que és necessària. Faci servir les eines de les quals ja disposa de la manera més eficient possible. Asseguris que la seva inversió a una estratègia digital és sostenible i que contribueix a aconseguir els objectius de la seva organització i el seu model de negoci.
• Fer que el component digital sigui part de tota l’estratègia de l’organització, no només un afegit. Aquesta mentalitat (que requereix compartir, ser obert, tenir una bona comunicació i col·laboració amb el públic) hauria d’impregnar tots els aspectes del treball a l’organització: des de la producció fins a la venda d’entrades, des del màrqueting fins al disseny, l’avaluació i la investigació. Si tota la plantilla  de l’organització s’implica amb l’estratègia i entén els seus beneficis, el procés de transformació serà molt més efectiu.
• Comprendre el poder de les dades. Les dades poden ser molt útils si es recopilen i es fan servir d’una forma adequada. Però entendre les dades de les quals disposa una organització, recopilar-les i «ordenar-les» perquè es puguin valorar a l’hora de decidir, pren temps i requereix entendre amb claredat com funciona l’anàlisi d’aquesta informació.
• Basar l’estratègia en el comportament del públic i en observacions contrastades sobre les seves necessitats i preferències. Abans d’invertir en noves plataformes, cal entendre com utilitza el públic la seva web actual, com respon a la seva presència a les xarxes socials i què vol d’elles.
• Elaborar un pla d’acció clar, que ha d’incloure avaluacions freqüents i responsabilitats clares per cada persona implicada.
• Sobretot, s’ha d’entendre el món digital no només en relació a les noves tecnologies i la infraestructura, sinó en termes d’una nova relació amb el públic: una col·laboració, una co-creació, una obertura a compartir i una oportunitat de produir i mostrar nous tipus de treball a l’era digital.

Recursos i enllaços

• Als darrers cinc anys, la Tate ha implementat activament una estratègia de transformació digital que contempla el treball de tots els departaments de la galeria. A través de la seva pàgina web i del seu blog, han compartit moltes plantilles, eines i coneixement del seu propi procés. Té particular interès la sèrie dedicada a entendre la mesura de públic i el seu ús de la pàgina web.
• El projecte Let’s Get Real, dirigit per Culture24, ha ajudat les organitzacions culturals a entendre i avaluar l’anàlisi de dades de les seves pàgines web i comptes a xarxes socials.
• El Collection Trust ha produït una útil eina comparativa perquè les organitzacions culturals mesurin l’efectivitat de les seves estratègies i iniciatives digitals.
• Chris Unitt escriu un esclaridor bloc on tracta tots els aspectes relacionats amb l’anàlisi i recopilació de dades per organitzacions culturals.