Governar al segle XXI des de la metròpoli
Una vegada van demanar a Pasqual Maragall quants habitants tenia Barcelona. “Depèn de l’hora”, va respondre. Amb poques paraules defineix com s’han d’entendre les ciutats al segle XXI. La sortida d’una crisi múltiple que s’inicià el 2008 a Catalunya marca un cicle en què sorgeixen noves formes empresarials, la irrupció de la tecnologia en molts àmbits de la vida, o noves qüestions a l’agenda pública com el feminisme o l’ecologisme. Són transformacions que evidencien múltiples esgotaments.
Aquests canvis no sempre han comptat amb lideratge institucional, amb administracions que fossin capaces de donar resposta als nous reptes d’aquest canvi d’època. Avui ens trobem amb una societat molt més complexa i uns poders públics amb dificultats per renovar-se, modernitzar agendes o entendre els canvis. En aquest sentit, no és casual la llunyania de la ciutadania respecte a les institucions.
La necessitat de modernitzar les institucions i el seu model preocupa els governs de les ciutats d’arreu del món. La sensació que no sempre s’ha estat a l’altura per anticipar-se als reptes del segle XXI o la certesa que no s’ha avançat al mateix ritme que la societat marquen les agendes globals. Així ho manifestaven les autoritats a l’Assemblea de Ciutats i de Governs Locals que es va celebrar a Sud-àfrica aquest novembre.
En aquest sentit els diversos governs locals presents assumíem que en una nova època calia renovar les polítiques públiques i les maneres d’encarar aquests afers.
La solució ha de ser necessàriament metropolitana. Ens toca repensar com hem d’entendre Barcelona, més enllà de les fronteres de ciutat. El que passa a Badalona, a Montcada i Reixac o Cornellà importa a Barcelona. I el que passa a Barcelona ha d’importar a Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet, Esplugues… Si el món treballa en xarxa, com és que les institucions es resisteixen a fer-ho?
Els problemes complexos demanen respostes a diferents escales i, per això, cal coordinació entre ciutats i institucions. La governança metropolitana ha d’oferir respostes coordinades que abordin qüestions com la democratització de l’espai públic, la qualitat de l’aire, una mobilitat sostenible, l’accés a un habitatge... Per fer front a reptes de gran magnitud calen estratègies i formes de governar diferents, i les metròpolis han de ser l’escenari on assajar-les. La Zona de Baixes Emissions o el pla director urbanístic són experiències reeixides de política transversal que marquen el camí per un canvi de paradigma.
Governar en clau metropolitana és una necessitat davant de transformacions que requereixen escalar les polítiques més enllà dels nostres municipis. Si seguim governant mirant només a dins de les ciutats difícilment els resoldrem. En un mon globalitzat, Barcelona ha de comptar amb aquesta dimensió per dissenyar polítiques públiques amb gran impacte i establir aliances amb actors i institucions que li permetin ser més forta internacionalment i compartir amb altres metròpolis els reptes del segle XXI. L’error seria continuar governant Catalunya de la mateixa manera que abans del 2008, com si aquests darrers anys no haguessin tingut lloc transformacions que fan el nostre país completament diferent.
Si seguim governant mirant només a dins de les ciutats, difícilment resoldrem els reptes que tenim plantejats