Avui al Nosaltres hem sabut que ens ha deixat Henning Mankell, un dels autor més prolífics i -no és broma ni exageració- sensacionals d’aquesta onada de novel·la negra que venia del nord d’Europa i que molts vam descobrir gràcies al boom de Millennium.

L’inspector Kurt Wallander és un referent mundial. Un investigador que durant llibres i llibres ha anat creixent, fent-se gran, curtint-se i creant un entorn, un món i un imaginari propi. Molt anterior a Stieg Larsson cronològicament, Mankell -home de teatre i casat amb la filla de Bergman- és qui agafa la tradició literària americana que inventa Hammet, que és aquella novel·la negra però amb un contingut polític molt fort, d’esquerres i molt compromesa, i la trasllada a Europa. I a més, a una Europa molt concreta. Portar-la a Suècia va suposar, en el seu moment, que aquell meravellós nord d’Europa amb escoles públiques fabuloses, una qualitat de vida impensable vista des d’aquí, i una societat ordenada absolutament impossible des del punt de vista mediterrani se n’anés en orris quan vam començar-li a descobrir les vergonyes.

Mankell i Wallander van aixecar les catifes per espolsar tota la porqueria que sí que existia però que no arribava i que costava creure que existís. Si això li sumeu aquests trets característics del que avui anomenem novel·la nòrdica… ja ho teniu.

Més sang. Més brutalitat. Més brutícia. ¿Qué els deuen donar a l’escola a aquests escriptors noruecs, suecs, finesos… perquè tot sigui més terrible? En qualsevol cas, Henning Mankell ha estat un autor que va fer el seu camí -i un camí propi i molt personal, també alternant mitja vida a l’Àfrica- “superant” la mort de Stieg Larsson i reivindicant aquest gènere negre nòrdic acompanyat, després, de Jo Nesbo o Asa Larsson,… Estem convençuts que aquests dos escriptors podran recollir el testimoni de Mankell. De fet, n’hi ha un que ja està molt situat a convertir-se en l’abanderat d’aquest gènere negre nòrdic… I li agraden molt els animals.

Feia temps que Mankell havia preparat el terreny pel dia d’avui. L’autor estava molt malalt. De fet, va ser prou previsor per “tancar” el seu Kurt Wallander en un últim llibre de la sèrie, tot i que després ens va regalar alguna altra història més però que ja no formava part de la sèrie.

Finalment, perquè us feu una idea de qui era i què ha estat aquest escriptor i el seu personatge estrella, us donaré un exemple: a casa dels meus pares, després del cafè del dinar, a mitja tarda, fan “un Wallander”. I què és “un Wallander”? És un cafè llarg i aigualit d’aquests que no para de beure el personatge de Mankell. És aquell cafè de mitja tarda que fas apretant el botó de la cafetera sense canviar la càrrega del cafè. Us sembla prou significatiu que un tipus de cafè tingui el mateix nom que un inspector? La cultura esdevé popular quan esdevé quotidiana.

Potser no llegirem nous llibres de Henning Mankell… però sempre sabrem quin autor recomanar quan ens preguntin per una bona novel·la negra.

En aquest enllaç trobareu tots els llibres de Henning Mankell.