Crític Cerca
Investigació

La Caixa treu més suc de Barcelona World gràcies a una requalificació urbanística d’última hora

La Comissió d’Urbanisme de Tarragona podria dur a terme en una reunió extraordinària aquest divendres l'esperada modificació del Pla director urbanístic del futur espai de Barcelona World. La Caixa exigia una requalificació de les seves propietats abans de vendre-les. I ara, per fi, arribarà. El canvi legal ja apareixia en una de les poc conegudes clàusules del contracte signat entre l'entitat financera i l’Incasòl -la Generalitat- per a una opció de compra dels seus terrenys. Segons càlculs de les veus crítiques amb el macroprojecte, l’operació podria multiplicar el valor del metre quadrat respecte de fa vint anys.

28/07/2015 | 01:00

Futurs terrenys de Barcelon World / J. S.
Futurs terrenys de Barcelona World / J. S.

La primera vegada que s’escolta el nom de Barcelona World és el 7 de setembre de 2012. El projecte, presentat per la Generalitat com un ‘pla B’ a la marxa d’Eurovegas a Madrid, reunia a la mateixa fotografia el major accionista del Grup Veremonte, Enrique Bañuelos, com a promotor, i Isidre Fainé, president de La Caixa, propietària dels terrenys situats entre Vila-Seca i Salou i on s’emplaçarien els complexos. Bañuelos va signar una opció de compra d’una part de les propietats per valor de 380 milions d’euros, que va expirar al desembre de 2014 sense que l’empresari l’executés. El dia següent a la notícia de l’abandonament de Veremonte com a promotora, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, feia públic l’acord entre l’Incasòl i La Caixa per a una nova opció de compra de 104  hectàrees valorada en 110 milions d’euros i amb un termini de 18 mesos, fins al juny del 2016, per la qual la Generalitat agafava les regnes del projecte. “La Generalitat no té cap incertesa sobre el projecte”, assegurava aleshores el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig. Recentment, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ha assegurat que la continuació del projecte depèn de l’arribada d’un gran inversor: “O hi ha una inversió molt considerable o no hi haurà projecte”, admet.

Amb la nova proposta de Pla Director Urbanístic (PDU) que es va presentar dimarts per sorpresa a la comissió de seguiment del PDU, el president de l’Incasòl, Damià Calvet, ha assegurat que “s’haurà de fer un nou contracte amb La Caixa”. Tot i això, CRÍTIC ha tingut accés al primer document signat entre l’Incasòl i La Caixa. A les condicions no inclou l’obligació d’haver d’indemnitzar La Caixa en cas que no es materialitzi l’opció de compra. Però sí que estipula una sèrie de condicions de les quals depèn la venda dels terrenys i el desenvolupament del projecte. A efectes pràctics, La Caixa imposava en aquest primer contracte un augment del sostre residencial i hoteler en l’àmbit de les seves propietats. La petició, però, ha estat substituïda per l’eliminació de la possibilitat de construir habitatges i com a contrapartida, l’augment del sostre hoteler i comercial fins els 600.000 metres quadrats, concentrats únicament en les hectàrees de l’opció de compra i sense afectar la resta dels terrenys.

La diputada d’ICV-EUiA al Parlament i una de les veus més crítiques amb el projecte, Hortènsia Grau, assegura que amb el nou PDU s’arribaran a superar el milió de metres quadrats edificables en el territori, fet que suposa un augment del 242% respecte l’edificabilitat actual. El tinent d’alcalde i regidor d’Hisenda i Activitat de l’Ajuntament de Vila-Seca, Xavier Farriol (CiU), matisa que “com a ajuntament no som partidaris de grans iniciatives constructores, però un projecte així podria merèixer una excepció si està realment ben fet”.

Per poder dur a terme aquest increment, és necessari modificar el Pla director urbanístic (PDU), i la Comissió d’Urbanisme de Tarragona és l’encarregada de fer-ho. Una comissió que depèn directament de l’Incasòl, una de les parts signants del contracte, i del seu president, Damià Calvet, que és el redactor del text definitiu. De fet, ja fa més d’un any que s’havia anunciat que era necessari pactar “un nou pla urbanístic” per permetre “la requalificació de terrenys”.

Les veus crítiques amb el projecte denunciaven que amb el primer contracte podria donar-se un cas de condicionament d’una llei pública a partir d’un contracte privat. Ara, tot i que valoren com a positiva la nova proposta de PDU presentada dimarts, continuen preocupats per la requalificació de les hectàrees que compren la opció de compra i la nova versió del contracte que haurien de realitzar l’Incasòl i La Caixa. “La modificació del PDU no s’havia començat i ja hi havia un contracte privat que n’estipulava les condicions, que bàsicament consistien en els metres quadrats destinats a cada ús del sòl, i amb una clàusula que advertia que el contracte no seria vàlid si no es complien les condicions inicials”, explica Joan Pons, portaveu de la plataforma Aturem Barcelona World.

Barcelona World: cronologia d’un ‘pla B’

Sergi Saladié / J.S.
El geògraf Sergi Saladié / J. S.

“Quan es va inaugurar Port Aventura el 1996, l’aleshores delegat de La Caixa per a la qüestió del parc temàtic, Antoni Brufau, va afirmar que el negoci no estava en les atraccions, sinó en la possibilitat d’urbanitzar aquests terrenys”, assenyala el professor de geografia de la Universitat Rovira i Virgili Sergi Saladié.

La Caixa va adquirir els terrenys després que la primera empresa promotora del projecte de Port Aventura, Anheuser-Busch, es retirés per la proximitat amb la central nuclear de Vandellòs. La Generalitat de Jordi Pujol havia emès una llei d’expropiació forçosa dels terrenys que afectava més de 800 petits propietaris i la corporació nord-americana era l’encarregada d’executar les expropiacions i de pagar les despeses. “El projecte de Port Aventura va estar avalat des del primer moment per La Caixa. Era ella qui deixava els diners a Anheuser-Busch per pagar les expropiacions i d’aquesta manera, quan els americans van marxar, La Caixa va pactar quedar-se els terrenys en propietat”, explica Josep Badia, un dels afectats per aquelles primeres expropiacions.

Des d’un inici, el projecte ja comprenia un creixement immobiliari, però de manera limitada. L’any 2006 es va sobrepassar l’edificabilitat permesa amb un augment dels metres quadrats d’ús residencial que responia a la voluntat de construir-hi més que hotels. Però l’esclat de la bombolla immobiliària i l’inici de la crisi econòmica van paralitzar qualsevol projecte d’urbanitzar els terrenys. “Una vegada constaten que no hi ha recuperació possible, s’han d’inventar alguna cosa per poder desprendre’s d’aquests terrenys, i Barcelona World és l’intent, per part de La Caixa, de treure’n un aprofitament”, defensa Saladié. “És un augment d’un augment, perquè ja s’havien incrementat les densitats urbanístiques”, opina.

La modificació del PDU que es presentarà aquest divendres és un moment clau per al macroprojecte. El canvi urbanístic podria permetre construir fins a 600.000 metres quadrats de sostre hoteler en uns terrenys que originalment van ser expropiats com a sòl rústic. “Amb el pas del temps, hem vist que probablement Barcelona World no era un ‘pla B’ d’Eurovegas, sinó que estava pensat prèviament”, afirma el portaveu de la plataforma, Joan Pons. Segons càlculs de la diputada Hortènsia Grau respecte el primer PDU que es va presentar “el valor que es va pagar als antics propietaris dels terrenys es multiplica per 10, passant de 30 euros el metre quadrat a 300 euros”. Amb la nova versió de la planificació que es va presentar ahir a la comissió de seguiment del PDU, Hortènsia Grau calcula que, a la zona on s’ubicaria el projecte, el metre quadrat triplicarà el seu valor arribant als 110 euros. El que suposaria un benefici per a La Caixa de 80 euros per cada metre quadrat venut.

Aquest és un breu reportatge titulat “Descobrint Barcelona World” per explicar el conflicte del macroprojecte.

Demanda judicial d’Aturem BCN World

Des de la plataforma Aturem Barcelona World asseguren que interposaran una demanda pel reajustament del preu just dels terrenys expropiats, “tan bon punt surti a exposició la nova modificació del PDU”. Després de les expropiacions, amb la construcció dels primers hotels del parc, els antics propietaris van demandar davant la justícia que se’ls reajustessin els preus justos amb l’argument que a aquells terrenys se’ls estaven donant uns usos diferents dels de l’objecte de l’expropiació. Una sentència de 1999 va donar la raó a la part demandant i el Tribunal Suprem va obligar Port Aventura a pagar-li les compensacions indicades.

Al Tribunal Suprem uns vam optar per intentar posar en judici la legitimitat de la Generalitat per expropiar unes terres i fer-hi un parc d’atraccions, que som els que vam perdre, i els altres van demanar si era just expropiar un terreny rústic i tornar a qualificar-lo com a urbà obtenint-ne així un benefici i no donant la part corresponent al propietari que ha sigut expropiat. Aquests van guanyar i el Tribunal Suprem va obligar a pagar-los la part corresponent d’aquests beneficis”, explica Badia.

La nova requalificació que es preveu dels terrenys és la que implica un augment major de l’edificabilitat i, per tant, l’increment més substancial del seu valor. La pregunta que es fan les veus crítiques amb el projecte és si el Tribunal Suprem ratificarà sentències com les del 1999 i obligarà els inversors de Barcelona World o La Caixa a pagar un nou reajustament del preu just. “Ja que tenen una sentència favorable en vigor, els propietaris disposats a voler demandar tindrien el marc jurídic per tirar-ho endavant”, considera Pons. Tot depèn, tal com declara el tinent d’alcalde de Vila-Seca, Xavier Farriol, de “si algú ho porta als tribunals” tot i que està convençut que “això és un tema tancat”.

Llei feta a mida en favor del joc

Francesc Perendreu / J.S.
Francesc Perendreu, de l’Acencas / J. S.

Per atraure inversors, Veremonte havia exigit la modificació de la llei en matèria de tributació, comerç i joc. El Govern d’Artur Mas, que va comptar amb l’abstenció d’ERC, del PSC i del PP, ha inclòs en la llei una rebaixa fiscal per als casinos de Barcelona World que també beneficiarà els quatre que ja existeixen a Catalunya, tots propietat del Grup Peralada, passant de tributar un 55% a un 10%. Una altra mesura és la possibilitat de jugar a crèdit, cosa que provoca que el mateix casino pugui prestar diners als jugadors per tal que continuïn jugant. “És perillós que el casino es converteixi en banc del seu client perquè es podrà jugar el que no es té, i això és generar una ludopatia”, denuncia el president de l’Associació Catalana d’Addiccions Socials (Acencas), Francesc Perendreu.

Segons un estudi de prevalença del joc a la població adulta catalana, encarregat per la Generalitat l’any 2010, a Catalunya hi ha 152.557 persones que pateixen problemes amb el joc, la qual cosa suposa un 2,7% del total de la població. Des d’associacions com l’Acencas es creu que el territori no està preparat per assolir les possibles conseqüències que tindria l’augment de la presència del joc a la població autòctona. “Hi ha molts recursos per tractar l’alcoholisme i la drogoaddicció, però per al joc no n’hi ha perquè l’Administració ven joc i gira la mirada cap a una altra banda”, afirma Perendreu.

L’Acencas preveu que Barcelona World provocarà un increment de persones amb patologies al Camp de Tarragona, on no hi ha cap unitat pública de tractament per a problemes amb el joc. Des de l’Ajuntament de Vila-Seca, Xavier Farriol assegura que no hi ha perill perquè “el joc no és l’element bàsic del projecte, sinó que complementa l’oferta”. “La qüestió del joc és magnifica perquè tenim la impressió que les patologies amb el joc no seran un problema per al personal que viu a la zona, sinó que, en tot cas, ho seran amb els turistes que vindran i ja es veurà què s’ha de fer”, reconeix.

La comunitat d’associacions que ofereix tractaments contra les patologies derivades del joc assegura que l’1% que les empreses instal·lades a Barcelona World haurien de destinar per llei a l’atenció de persones amb ludopatia no és suficient i que es necessita un programa educatiu de prevenció. “És necessari ensenyar a les escoles que amb el joc no es pot jugar i que amb educació contribuiríem a crear una societat responsable i que jugui només per oci”, defensa Perendreu. En aquest sentit, segons l’estudi de 2010, l’edat d’iniciació en el joc ha disminuït fins abans dels 18 anys i l’Acencas denuncia que l’edat mitjana de persones amb problemes de joc ha passat dels 45 anys als 30.

Inversors vinculats a la màfia xinesa i al franquisme

Segons unes declaracions del president de l’Incasòl, Damià Calvet, en una entrevista al ‘Diari de Tarragona’, la  desvinculació de Veremonte de Barcelona World no afecta els altres tres inversors que hi ha al projecte, Melco, Hard Rock i Grup Peralada, tot i que els dos primers havien arribat de la mà del grup de Bañuelos. “Veremonte tenia un paper diferencial pel fet d’optar a comprar els terrenys; però, en no fer-ho, ha perdut capacitat per continuar sent el coordinador del projecte”, afirma Calvet.

Melco, establerta a Macau i propietat de la família Ho, té vedada l’entrada a l’estat de Nova Jersey pel Departament de Llei i Seguretat Pública, que la relaciona directament amb l’onada de crims dels anys noranta per part de les tríades, les màfies xineses. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, i el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, han assegurat en sessions parlamentàries que la companyia està actualment liderada per Lawrence Ho, el fill, i que “no és la mateixa que la que gestionava abans el seu pare”, Stanley Ho, que continua mantenint una participació a l’empresa d’un 19,5% de les accions. Ara per ara, el grup Melco opta a una llicència de casino. Experts en turisme com el professor de la Universitat Rovira i Virgili Paolo Russo alerten que Catalunya és un país on la màfia està molt ben assentada i, en canvi, hi manquen lleis que puguin controlar aquest fenomen. “Aquí no es disposa dels mecanismes ni de les institucions que, per exemple, a Itàlia han permès lluitar contra la Camorra”, adverteix Russo.

La revista ‘Global Gaming’ publicava el 2013 unes declaracions del director executiu de Hard Rock en què assegurava que el grup obtenia uns beneficis nets anuals de 4 bilions de dòlars. La companyia és propietat des del 2007 dels indis seminola de l’estat de Florida, on s’ha assegurat el monopoli del joc gràcies a les pressions exercides sobre el govern regional i al pagament d’1 bilió de dòlars durant els cinc primers anys d’activitat. Hard Rock opta a una llicència compartida amb Veremonte, la marxa del qual no afectarà la inversió nord-americana perquè és la que aporta el capital, segons Calvet.

El Grup Peralada, que va estar involucrat en el ‘cas Casinos’ per desviar suposadament 3.000 milions de pessetes a les arques de Convergència Democràtica en temps de Jordi Pujol, prové de l’elit franquista. Miguel Mateu, l’avi de la família propietària de la companyia, els Suqué-Mateu, va ser alcalde de Barcelona entre el 1939 i el 1945 i també president de La Caixa entre el 1941 i el 1972, entre altres càrrecs ocupats durant el règim. L’empresa ha estat acceptada per a una llicència en la primera fase del concurs de casinos, però encara no s’ha pronunciat sobre la possibilitat de presentar un projecte seriós. A més, és propietària dels quatre casinos que hi ha a Catalunya, un dels quals a Tarragona. Sobre aquest últim, hi ha diferents hipòtesis de futur. L’ecosocialista Hortènsia Grau llança la idea que el projecte de Barcelona World pot acabar consistint en un mer trasllat del casino de Tarragona.

Sostenibilitat energètica i riscos del projecte

Joan Pons, amb Port Aventura de fons / J.S.
Joan Pons, amb Port Aventura de fons / J. S.

L’Ajuntament de Vila-Seca assegura que un projecte de la magnitud de Barcelona World podria demanar fins a 15 hectòmetres cúbics d’aigua l’any, mentre que actualment hi ha 26 hectòmetres cúbics del transvasament de l’Ebre que no s’estan utilitzant. “El que sí caldria són infraestructures de depuració, ja que la depuradora de Vila-Seca està al límit de capacitat”, assegura Farriol. Una inversió que, segons ell, s’hauria de situar al municipi de Salou i “aniria a càrrec del projecte”. Les veus crítiques, però, asseguren que Barcelona World no és un model sostenible i que suposarà problemes d’abastiment d’aigua. “En un context on la disponibilitat de recursos energètics ‘per capita’ tendeix a ser decreixent, tot el que sigui augmentar població i activitats econòmiques significa continuar sent dependent”, explica Sergi Saladié.

L’energia elèctrica tampoc no està garantida. Tot i que des de l’Ajuntament de Vila-Seca asseguren que l’electricitat provindria de dues centrals de 400 megawatts cadascuna, propietat d’Endesa i d’Iberdrola, el Ministeri d’Indústria no ha inclòs en el ‘Butlletí Oficial de l’Estat’ cap subestació elèctrica al territori on s’emplaçaria Barcelona World en la seva previsió fins al 2020. “Això és bastant simptomàtic de l’estat en què es troba el projecte”, afirma Joan Pons.

Una de les gran preocupacions és la proximitat que tindria el macroprojecte d’oci i turisme amb el complex petroquímic de Tarragona. Un acord signat fa anys pel sector turístic i per algunes empreses del polígon petroquímic delimita una distància de seguretat entre ambdós de 500 metres. Una xifra que podria no assegurar la protecció d’una densitat de població de 10 milions de persones, que es el que les fonts oficials del projecte defensen que portaria Barcelona World. “En cas de risc químic, no hi ha les instal·lacions suficients perquè es puguin gestionar totes aquestes persones que en podrien estar afectades”, assegura Pons.

Barcelona World també podria tenir efecte en les arques públiques. Tot i que tant des de la Generalitat com des dels ajuntaments que acollirien els complexos asseguren que “no costarà cap cèntim al contribuent”, l’oposició al projecte defensa que no és gens clar. En el document explicatiu del PDU consta que el projecte requereix una inversió inicial de 213 milions d’euros en dotació de serveis, urbanització interna dels terrenys i actuacions sobre la xarxa viària. El metre quadrat urbanitzable es pagaria entre 170 i 190 euros, segons càlculs dels opositors al projecte. El mateix Incasòl afirma que inicialment podrien anar a càrrec de la Generalitat i dels ajuntaments de Vila-Seca i Salou per després acabar carregant-ho a la venda dels terrenys. Des de l’Ajuntament de Vila-Seca, però, no tenen constància d’aquesta informació. “Hi ha moltes coses que ens fan pensar que hi pot haver el risc que el projecte acabi suposant alguna càrrega al contribuent”, defensa Grau.  “La Generalitat porta tres anys destinant recursos públics per moure Barcelona World, tramitant un projecte de llei i aprovant-ho, signant un contracte amb una entitat com La Caixa o bé movent consellers arreu del món per tal de buscar suposats inversors per al projecte”, declara Pons.

Tot i que el contracte entre La Caixa i l’Incasòl no inclou cap indemnització en cas que no s’executi, sí que hi hauria la possibilitat d’ampliar el seu termini, que caduca al juny del 2016, per tal que s’acabi consolidant la modificació del PDU i, per tant, la requalificació dels terrenys.

Hi ha alternatives? Projecte La Cadeneta

Un grup d’estudiants d’arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili han realitzat, a petició de la plataforma Aturem Barcelona World, un projecte consistent en una “resposta a Barcelona World que consisteix en la redescoberta de la part interior del cap de Salou”, on suposadament s’emplaçarien els casinos i els hotels. El treball, anomenat ‘La Cadeneta’, presenta una alternativa d’oci basada en l’aprofitament públic dels terrenys per part de la gent dels pobles veïns a través de diversos elements com una xarxa de camins, zones de pícnic, hipòdrom, conreus i, fins i tot, àrees d’acampada. “No estem proposant intervencions constructores, sinó adequacions del territori que permetin a la població un ús durant tot l’any i no només a l’estiu”, assegura Anna Ferré, una de les estudiants del grup que ha presentat el projecte de ‘La Cadeneta’.

Els joves autors de la iniciativa també aconsellen reduir el límit de l’altura dels edificis, actualment situat en els 80 metres en paral·lel a l’atracció del Shambala, i deixar lliure d’habitatges la punta del cap de Salou. També proposen expropiar una part del terrenys dels camps de golf per convertir-los en espais verds oberts al públic. Des de la plataforma Aturem Barcelona World asseguren que estan estudiant la proposta de ‘La Cadeneta’ per utilitzar-la com a rèplica contra el PDU.

 

* Aquest reportatge s’ha actualitzat amb noves dades dimarts a les 18h. després que CiU presentés dimarts per sorpresa una nova modificació del PDU -diferent a la que estava sobre la taula de negociació- per al futur espai de Barcelona World.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies