Infrafinançament? Prou!

Són moltes les enquestes que en els darrers dies, cuinades per un o per altre dels grans partits, estan dibuixant els distints escenaris que poden materialitzar-se després de les eleccions del darrer diumenge de maig. En tots els casos es tracta de cuines interessades i que intenten convéncer l’electorat procliu a votar en un o altre sentit.

Des de Compromís, estem convençuts que la mort del bipartidisme és una realitat, així com de la necessitat de configurar un govern plural. Avancem en les bondats del respecte a la diversitat, el concurs de les distintes sensibilitats i la generositat que suposa una altra forma de fer política. Però quina política? La nostra perspectiva, a diferència dels altres partits, no està obligada per obediències externes.

L’actual situació de malbaratament, corrupteles i desgovern a la que ens ha abocat el Partit Popular és indiscutible i, sumada, la seua quantia arriba als 2.200 milions d’euros. Però el deute global de la Generalitat ascendeix fins als 36.000 milions. Com és això possible? És evident que al costat de la corrupció i la mala gestió, el PP no ha defensat els interessos dels valencians a l’hora de demanar un finançament adequat.

No es podran millorar les condicions en la sanitat, ni en l’educació, ni la dependència, ni es podran generar polítiques eficaces d’ocupació, sense un finançament equilibrat. Durant el període 2002-2012 els valencians hem percebut un finançament un 7% menor que la mitjana de comunitats de règim comú i, en conseqüència, 800 milions anuals menys dels que ens pertoquen. Amb el que ens arriba no podem pagar ni tan sols les despeses de sanitat i educació. Tota la resta, es cobreix malament, incrementant el nostre deute, sobre el qual l’Estat aplica interessos. Al final de la jugada, cada valencià deu 7.000€. I això no ho dic jo, són dades que qualsevol pot consultar en l’última obra de Vicent Cucarella (2015: El finançament valencià. De la submissió al canvi necessari. Alzira: Bromera).

Mentre el valencians, de forma individual a través de les nostres rendes, paguem a l’Estat els nostres impostos (amb els quals, per cert, finacem altres comunitats autònomes que acaben tenint una renda superior a la nostra), experts en el tema gens sospitosos de voler anar contra l’estructura de l’actual estat de coses , xifren en 25.000 milions d’euros el deute que l’estat té amb els valencians: 11.600 milions correspondrien a infrafinançament i 14.000 milions a una menor quantitat d’inversions territorialitzades que ens correspondrien per part de l’Estat, atenent a la població valenciana.

Fa uns dies, va vidre el president Rajoy a donar el seu suport a Rita Barberà com a candidata, i allà estava també Alberto Fabra... Ja pot estar ben agraït Rajoy: mai podrien haver tingut els diferents governs de l’Estat, representants valencians tan dòcils i que hagueren resultat tan barats a la caixa de l’Estat. Els valencians treballem, produïm , paguem els nostres impostos... i callem. Callem quan estos no retornen i quan no se’ns fan les infraestructures necessàries; callem quan les nostres escoles no tenen els mitjans que es mereixen, quan les llistes d’espera als nostres hospitals augmenten; callem quan els nostres depenents copaguen (o més bé “repaguen”) molt per damunt de la mitjana de l’estat, quan...

Ja és hora de dir PROU i explicar per què. Segons sembla per les enquestes, es poden configurar moltes majories però només n’hi haurà una en la que els drets dels valencians serà el primer, i en què la força majoritària serà d’obediència valenciana: estic referint-me a Compromís, que serà inflexible en l’exigència de recursos per a fer polítiques distintes.

Sense recursos, serem l’excusa dels refractaris als canvis, que diran que el canvi de polítiques era una falàcia, i els que plantegem el canvi serem la causa d’una gran frustració en eixa part de la població valenciana que confia que altres formes de fer política són possibles. Jo ja no victimitze a qui vota els culpables d’esta situació perquè també ells en són corresponsables. Ah! i Sr. Rajoy, una volta a Madrid, no s’oblide de pagar les factures del seu congrés a Fira València de l’any 2008 (sí, aquell en què Bárcenas va ser triat tresorer del seu partit) i les del Palau de congressos del cap de setmana passat