Canal Alfa: cinema, sèries i videopoesia a Kosmopolis

Versions d’obres literàries, documentals d’escriptors, noves narratives i ús del llenguatge audiovisual basat en fórmules literàries, com la videopoesia. En aquest sentit, el Canal Alfa busca explorar la incursió cinematogràfica en la literatura, o viceversa, des dels diferents vessants i portant a la pantalla aquesta mirada amplificada del relat escrit. Un programa de presentacions i projeccions continuades que a grans trets s’explica més o menys així:

De l’herència Sebald a la màgia de Gabriel García Márquez, passant per les societats joycianes i el segrest de Michel Houellebecq

D’entre la programació del Canal Alfa hem fet una selecció de films que ens permeten conèixer de més a prop alguns escriptors i les seves obres. És el cas, per exemple, de W. G. Sebald.

Coincidint amb l’exposició «Les variacions Sebald» que acull el CCCB, explorem l’obra i les influències d’aquest autor a partir de dues peces. Per una banda, el llargmetratge Patience (After Sebald), del guardonat director Grant Gee (autor dels documentals Joy Division i Meeting People Is Easy, basat en la banda britànica Radiohead). Patience ens proposa seguir les passes de Sebald al llarg del comtat de Suffolk, a la costa est d’Anglaterra, tot explorant des d’una visió poètica i profunda la seva obra Die Ringe des Saturn [Els anells de Saturn].

Per altra banda, repassem el característic ús de la fotografia per l’autor alemany amb el migmetratge Austerlitz. Visitant alguns dels emplaçaments il·lustrats en el llibre del mateix títol, el director Richard West explora fins a quin punt les imatges corresponen a la realitat a la vegada que alimenten el relat.

Mitjançant un altre tipus d’aproximació, l’artista Dora García ens proposa una visita a la Fundació James Joyce de Zuric, on un grup de lectors es reuneix per llegir una vegada i una altra l’obra de l’escriptor irlandès Finnegans Wake. Durant 30 anys, els components d’aquesta particular societat s’han trobat setmanalment per desxifrar els 70 significats de cada paraula, en una missió hermenèutica que s’acosta més a un acte terapèutic que a una tesi literària. Tal com ho explica Fritz Senn, el professor de literatura que capitaneja el grup: «Potser llegir Finnegans Wake és un substitut per a les persones que normalment no tenen gaire èxit a la vida… La cultura és una espècie de substitut de plaers que a alguns ens són negats per diverses raons.»

I del recolliment al voltant de l’obra al segrest de l’autor. De la mà del director Guillaume Nicloux, Michel Houellebecq s’interpreta a si mateix en una espècie de fals documental que protagonitza l’escriptor francès. El secuestro de Michel Houellebecq és una comèdia àcida que ens permet aproximar-nos a l’autor des de la ficció i entrar en les seves opinions mitjançant converses mantingudes amb els seus propis segrestadors.

I en aquest eclèctic trajecte per grans noms de la literatura, enguany no podíem deixar de fer una menció especial a Gabriel García Márquez, i ho farem amb l’estrena del documental Gabo, la magia de lo real en la Nit Alfa del divendres 20 de març. Enfocant aquesta biografia des de la tensió narrativa d’una investigació, el director Justin Webster ens acosta a escriptors i periodistes, amics i testimonis crucials de la vida de García Márquez que dibuixen la lluita de l’escriptor amb la realitat, mitjançant la ficció i el seu món imaginari, i a través del periodisme i la política.

Videopoesia, literatura en xarxa i Bookcamp

De la cinemàtica del poema al cinema fet poesia. La recerca dels límits, l’excelsitud, la idiosincràsia del llenguatge. La imatge i l’imaginari. Escriure un poema; filmar la poesia. Aquest és el repte que se’ns planteja i que abordem des de l’associació més figurativa a la més abstracta.

I per fer-ho, ens acompanyarà al Canal Alfa Zata Kitowski, fundadora del projecte de recerca PoetryFilm.

En una doble sessió, l’artista britànica presentarà una selecció d’alguns dels millors videopoemes, en una exploració semiòtica i de creació de significats d’aquesta forma artística que s’endinsa en les peces audiovisuals més experimentals, de formes, temàtiques i disciplines ben variades.

En aquest sentit, algunes de les obres que hem escollit per a l’ocasió recorren al dibuix precisament per crear universos impossibles que exemplifiquin, amb gran destresa, les imatges evocades per la poesia. És el cas del poema dadaista Anna Blume, escrit per Kurt Schwitters i reinterpretat en el curtmetratge de Vessela Dantcheva. O bé de Hotzanak, For Your Own Safety: curt animat de l’artista basca Izibene Oñederra que, amb la ferotgia de la seva il·lustració, representa en imatges la contundència del poema Tortura, de Wisława Szymborska.

D’una manera o una altra, segons Italo Calvino, «la poesia consisteix a fer entrar el mar dins d’una tassa». I és encapçalats per aquesta citació que el poeta francoitalià Fabrizio Bajec i els integrants de la productora Elsabeth Produccions ens acompanyaran per parlar de cinema i poesia: de Pasolini a Bruno Dumont; de l’«espectador afamat» versus el cinèfil clàssic; del fet de filmar poesia i de com ho intenten, s’hi esforcen i ho aconsegueixen en el seu nou projecte: el documental L’exili i el núvol.

I no ens allunyem gaire de la videopoesia per entrar en el que podríem dir que és un un nou ecosistema audiovisual, abordant la influència de la literatura en xarxa. Concretament, els vídeos virals i les remescles (mashups) que circulen incansablement per Internet, difonent textos d’autors cèlebres o entrevistes inspiradores que ara són reutilitzats en noves obres audiovisuals. Reintegrant textos i àudios de diferents autors, extraiem algunes d’aquestes peces del seu medi ambient, Internet, i les portem a la sala de cinema.

I el mateix fem amb Arts i oficis, del Canal 33. Dirigit per Lau Delgado, el programa mostra les complexitats dels oficis del sector cultural. En el nostre cas, estrenem el capítol dedicat a l’edició literària per seguir explorant els límits del llibre que planteja el Bookcamp de Kosmopolis coneixent la realitat de cinc editors independents barcelonins.

Alícia al País de les Meravelles i The Double: Alfa Kids i les adaptacions cinematogràfiques

Per celebrar els 150 anys de la publicació de l’obra de Lewis Carroll, ens hem endinsat en l’espès bosc de versions audiovisuals de les aventures d’Alícia. I n’hem volgut seleccionar una representació ben variada: des de la primera adaptació cinematogràfica, datada el 1903 i dirigida per Percy Stow i Cecil M. Hepworth, fins al curtmetratge Wonderland USA: una peça experimental dirigida per Zoe Beloff i protagonitzada per Ezter Balint (Stranger than Paradise) i John Cale (membre de la Velvet Underground), en què l’autora converteix Times Square i les ruïnes de Coney Island en un Wonderland decadent d’ànimes perdudes i esperpent. Una aproximació al costat més obscur de l’obra. I és que el vessant festiu d’Alícia el reservem per a l’Alfa Kids.

Dedicat als curtmetratges realitzats per escolars, el dissabte al matí de Kosmopolis obrim les portes a aquests joves creadors, que exposaran, mitjançant la tècnica de l’stop motion, les preguntes que formularien a Lewis Carroll. I acabarem la celebració de bon SÍ aniversari d’Alícia amb les aventures d’en Nat, el qual farà tot el possible per evitar que els personatges de les històries infantils desapareguin perquè no sap llegir a Kerity, la casa dels contes.

Però no només portem l’Alícia al cinema. L’animació obre portes a l’inversemblant i ens permet entrar en els universos inquietants dels relats de Maksim Gorki i Edgar Allan Poe amb els curtmetratges Boles, de Špela Čadež, i Blackwood – How to Write a Blackwood Article, de Csaba Gellár.

I efectivament: és inquietant, complexa i també trasbalsadora, com no podria ser d’una altra manera, l’adaptació d’El doble de Fiódor Dostoievski, portada a la gran pantalla per Richard Ayoade (director de Submarine) i protagonitzada per Jesse Eisenberg (La red social) i Mia Wasikowska (Alicia en el País de las Maravillas). Un doble idèntic i antagònic a la vegada que tancarà la jornada del dijous 19 de març en la Nit Alfa, dedicada al gran escriptor rus.

Vinicio Capossela, el periodisme gonzo i Citizenfour

Aprofitant l’actuació de Vinicio Capossela a Kosmopolis, no hem volgut deixar passar l’ocasió de portar la pel·lícula Indebito, escrita i protagonitzada per ell mateix. És un llargmetratge d’Andrea Segre que explica la tradició musical del rebétiko, nascuda en una crisi viscuda a Grècia anteriorment però que revifa en el moment actual, per rebel·lar-se contra el conformisme passiu.

I de la música a la il·lustració com a arma per canviar el món. Conduïts per l’actor Johnny Depp, descobrim Ralph Steadman a For no good reason: artista britànic, el darrer dels originals visionaris gonzo, que va acompanyar l’escriptor Hunter S. Thompson en la seva croada periodística per explorar un punt de vista diferents en el relat de la realitat des de l’experiència pròpia. Una nova manera de fer periodisme en què el narrador es converteix en actor de la notícia i que revivim, arran d’aquest llargmetratge, a partir del dibuix.

I si parlem de nova manera de fer periodisme ens endinsem en el periodisme del segle xxi. Un nou pas en el treball d’investigació i en la profunditat d’implicació que exemplifica Laura Poitras en el seu documental Citizenfour. Guanyador de l’Oscar al millor documental, parteix d’una entrevista a Edward Snowden que posa al descobert la pràctica il·legal d’escoltes telefòniques de l’NSA i altres agències d’intel·ligència.

Projectat per primer cop a la península, aquest film posarà punt final a les Nits Alfa el dissabte de Kosmopolis i donarà pas a la jornada sobre sèries televisives i literatura que celebrarà el Canal Alfa al llarg del diumenge 22 de març.