Mobles d’emmagatzematge del Monestir. La grandesa del que és senzill
A les dependències de l’antiga infermeria del monestir de Pedralbes s’ofereix a partir del 12 de gener del 2021 una petita mostra del mobiliari conservat per la comunitat religiosa, que ressalta més pel seu valor històric que no pas artístic. Una col·lecció de mobles de construcció bàsica, senzilla i austera, en els quals prevalen la utilitat i la funcionalitat per damunt de qualsevol aspecte estètic. El seu origen, però, és divers i a part dels encàrrecs i les dots, es troba a partir de les donacions de béns patrimonials de la reina Elisenda, la fundadora del monestir, i de les nobles que l’acompanyaren a la seva vida de clausura. És per això que la mostra de mobles del segle XIV al XIX que presentem, malgrat prioritzar els mobles contenidors adequats per a les necessitats dels cenobi (el culte, el cant, l’arxiu, la infermeria, la roba, la lectura) testimonia, tot i que tímidament, mobles més propis de l’àmbit cortesà femení, que entraren al monestir formant part de l'aixovar i el dot de moltes dones de les famílies nobles i classes benestants.
Atenent que són molt pocs els mobles conservats d’aquest tipus que han arribat fins als nostres dies, la col·lecció de mobles que presentem a l’exposició és una oportunitat única per conèixer la història del cenobi a partir dels seus objectes més quotidians, fet que els atorga un valor cultural i patrimonial molt destacable.
PDF Visualitzat
Dins l’antiga infermeria del monestir, el temps s’atura observant la construcció bàsica i l’absència de decoració dels mobles contenidors de la comunitat. El seu disseny està regit per la funció, expressada sota les qualitats de la senzillesa i l'austeritat, que ens recorden el vot de pobresa. Ens retornen al que és essencial, tot demostrant com pot ser de bona l’eliminació del que és superflu. La construcció solia ser responsabilitat del fuster del cenobi i el ferro forjat era servit pel manyà, i, com que era costós, es reaprofitava.
Al llarg dels segles, per emmagatzemar i custodiar objectes, s’han ideat tres formes de contenidor, que donen resposta a necessitats diferents: Les caixes, ideals per als trasllats, ja que el contingut queda assentat a la base, els armaris, indicats per desar-hi objectes que han de quedar a la vista en llocs fixos i les calaixeres, que protegeixen el contingut en compartiments estancs. A partir d’aquestes tres estructures i les variants que se'n desprenen, la mostra que presentem s’ha organitzat sota criteris de lloc on s’utilitzaven o de la seva funció, i el contingut expositiu s’ordena en 7 àmbits: Pregar en el palau d’Elisenda de Montcada; Curar l’ànima cantant al cor; La caixa, de contenidor universal a dot; Multifuncionalitat en temps passats; Armaris per administrar el cenobi; Els armaris. El temps s’atura a clausura; Els murs com a estructura d’armari.
A més dels mobles, al llarg del recorregut també s’hi exposen altres elements com pintures, scaglioles, un plafó ceràmic i diverses peces ceràmiques que contextualitzen el discurs alhora que enriqueixen cromàticament el conjunt, que ens apropa al dia a dia de la comunitat de clarisses.
