Les universitats franceses i espanyoles al rànking de Shanghai 2011

Gràcies a l’entrada US dominates Shanghai Jiao Tong world rankings del Times Higher Education he vist que avui ha sortit una nova edició (2011) del Academic Ranking of World Universities de la Universitat Shanghai Jiao Tong. Es tracta d’un rànking que he dit diverses vegades que no està ben fet, i que proporciona una valoració incorrecta de la qualitat de les universitats. Malgrat això, els polítics i els mitjans de comunicació li’n fan cas. Així que ho recullo a efectes informatius.

Les universitats espanyoles hi surten a partir del lloc 200 (el rànking ARWU no proporciona gaire bones dades relatives tampoc): la UAM, Complutense, Barcelona i València estan en un primer grup (201-300); la UAB i la UPV estan en un segon grup (301-400), mentre que la UGR, UPF, USC, UVigo i UZar estan en un tercer grup (401-500).

Però de fet, si es busca per universitats, hi ha un menú desplegable que en dóna més:

Hi ha una clara correlació entre la mida de les universitats i la posició, tal com he senyalat en altres ocasions.

Pel que fa a les institucions franceses, passa una cosa semblant: les grans universitats de París són les primeres, encara que les noves agregades com Aix-Marseille o Strasbourg també hi estan bé… París 11, París 6 i l’ENS estan entre les 100 primeres.

El rànking també permet ser consultat per grans camps científics i per disciplines. Per exemple, en Química la Universitat de Saragossa està classificada entre els llocs 76-100 del món. No acabo d’entendre per què, però en tot cas ho recullo. En física hi està la Univ. València. En matemàtiques, hi són la uam 51-75, i la UValladolid, 76-100.

Mirant els pocs comentaris que ja hi ha al post del THE, n’hi ha un de divertit:

If you take any of the various “rankings” very seriously then you probably never went to any of the so-called “top” universities.

El propi post del THE és poc crític amb aquest rànking de Shanghai. Ho entenc, ja que les universitats angleses hi surten ben parades, i els va bé per aconseguir estuidants asiàtics. Però des del Sud d’Europa hem de saber llegir bé els rànkings. I admetre que n’hi ha de força ben fets, com el del propi Times Higher Education.