AInternet tot va tan ràpid que moltes vegades no hi ha temps per crear paraules noves i els anomenats gurus les manlleven directament del llenguatge ja existent. Però no només les manlleven, sinó que per repetició acaben eliminant-ne el significat original, i les deixen amb una connotació només tecnològica. Un cas paradigmàtic d'això són les anomenades xarxes socials.

A molta gent, quan sent parlar de xarxes socials, li vénen al cap coses com Internet, Facebook, Twitter, Google+, Youtube, Flickr, Instagram i tantes altres, quan és un terme molt més ric en el seu significat (vegeu per exemple la corresponent entrada a la vikipèdia en català o més extensa en anglès).

Però si mirem una mica en detall veurem que les eines que s'anomenen xarxes socials, de xarxa en tenen ben poc: la majoria es basen en una estructura linial d'objectes (missatges, fotos, vídeos...) que té noms diversos (mur, al Facebook, timeline, al Twitter, stream, al Google+) enriquida amb la possibilitat d'escriure comentaris sobre aquests objectes. A això hi afegim un mecanisme d'enviar i rebre missatges públicament o privadament, un mètode per filtrar una mica usuaris (followers a Twitter, amics a Facebook, cercles a Google+) i a tot això ja en diem una xarxa social. Fixeu-vos si són simples les estructures, que Google+ amb els seus cercles ha creat unes expectatives brutals... quan l'única cosa que fa és permetre agrupar els nostres contactes en alguna cosa més que amics o no amics!

No trobeu que és un terme molt pretensiós? Jo ho anomenaria simplement eines socials. Igual que són eines socials l'escola, l'institut o la universitat, les reunions familiars, les colles d'amics, les associacions, els bars, cafès i restaurants, el correu (electrònic o en paper si algú en té ganes), el telèfon fix o mòbil, etc. I guardaria el terme "xarxes socials" per referir-se a les relacions que establim amb altres persones fent servir aquestes eines.

Certament, les eines del web 2.0 són molt més potents que moltes de les eines per relacionar-nos que teníem fins ara. Però són només això: eines.

Les eines del web 2.0 estan canviant la forma de construir les nostres xarxes socials i de com interaccionem amb elles. Però són només això: eines.

Les eines han de ser l'objectiu? Doncs només ho haurien de ser pels enginyers o altres professionals que es dediquen a desenvolupar-les. Per la resta de la gent haurien de ser simplement això: eines que ens ajuden a aconseguir els nostres objectius (personals, professionals o de lleure).

Com a curiositat final, fruit de tota aquesta devoció per les eines, de tant en tant apareixen postures maximalistes de persones que aparentment han estat superades per les eines, com la que es recull en aquesta recent entrada als blocs del Washington post: I'm Quitting Email. O un cas ja clàssic com el del professor Donald E. Knuth, qui als anys 90 ja va anunciar que renunciava al correu electrònic per poder-se centrar en la seva obra.