Bestiar xop de cap a potes

Pluja, vent i fred. Així és com es va viure ahir la fira del bestiar i l’artesania de la parròquia de Canillo. Malgrat les dificultats meteorològiques, el comú va saber gestionar a última hora la redistribució de les més de 40 parades d’artesania i d’oficis antics, i els pagesos i ramaders no van dubtar i van decidir portar tots els caps de bestiar que estaven previstos, dos centenars aproximadament, entre vacum, rossam, oví i cabrum. “Els agricultors i pagesos han complert, han matinat i s’han fotut molls de cap a peus”, va afirmar Josep Mandicó, cònsol major de Canillo. I els va agrair que haguessin realitzat aquest esforç tot i la previsió de pluja, ja que podrien haver optat per no traslladar els animals i quedar-se a casa donada la possibilitat que no vingués ningú a la fira.

La jornada es va desenvolupar amb tranquil·litat i calma. Els visitants, tots amb paraigües o capelina, es van resguardar del clima a la carpa que es va habilitar al pàrquing dels Refugis, on es van situar les parades d’artesans, escoles, clubs i comerços que s’hi van concentrar, i que també comptaven amb la participació de poblacions estrangeres agermanades amb la parròquia. La mostra d’oficis antics es va desplaçar a la voravia del pàrquing Prat del Riu, on també hi havia diversos tallers per als més menuts, com pinta cares i manualitats.

Quant als animals, es van traslladar al pàrquing dels Arenys, com estava previst des de bon principi. Entre vaques, cavalls, gallines i cabres, petits grups de persones es passejaven i donaven palla al bestiar i comentaven la baixada d’afluència pel temps. Joan Pere Palmitjavila, ramader canillenc, va destacar que aquest any la fira no havia tingut èxit, però tot i això va considerar que podria haver estat pitjor. “Malament, aquest any ha plogut i quasi no ha vingut ningú, i si hi són, estan ben resguardats”, i va afegir que “els animals no necessiten paraigües”.

Palmitjavila també va comentar l’actual situació de l’ofici i les seves dificultats, com és el relleu generacional. “És complicat, sobretot a l’hivern, ja que has de tenir els animals a les corts tancats durant molt temps”, i va destacar que “hi ha poc jovent que vulgui dedicar-se a aquesta feina, és dura, t’hi has de dedicar cada dia, no tens ni caps de setmana ni vacances quasi, i clar, el jovent això no ho veu gaire bé”. El ramader va declarar que si finalment s’acaba creant la cooperativa, “podria ser una bona iniciativa per atreure jovent i no perdre la tradició ramadera i agrícola”.