Avui he tingut l’oportunitat de participar activament, com a moderador (anomenat “and so what?) de la xerrada que en Genís Roca ha fet a la sessió de Catalunya Valley d’Idees d’e-Futur, a l’edifici Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona: 6 reflexions al voltant del temps de xarxes.
La xerrada d’en Genís Roca, disponible a SlideShare, ha estat una successió d’idees molt interessants que han servit per adonar-nos una mica més d’on som en aquest món de la Internet i del Web 2.0 (nota: ell no ha fet servir en cap cas aquesta notació). També ha servit per aprofondir en que vol dir innovar en aquest camp, cosa ben rellevant donat el marc de la xerrada: CatalunyaValley i el propi Parc. L’auditori de l’edifici Monturiol s’ha emplenat i al fons hi havia gent dreta (com es veu a la foto que he agafat des de davant).
Com que la xerrada es pot seguir a la seva presentació, he de comentar una mica què he dit en el meu comentari-relat posterior: idees:
-
Me n’alegro de tenir un blog: és el meu tresor, el meu capital (tornen els webs de les organitzacions)
-
El món 2.0 (exemple, la UdG 2.0) és sobretot una nova actitud
-
Torna a tenir valor el cantó emocional de les coses (exemple: el nou disc de Manel)
-
No es pot entendre el món de les xarxes socials, de la Internet, amb els ulls del Segle XX… igual que no es pot entendre la química quàntica mirant-la amb els ulls de la física clàssica.
Per animar el torn d’intervencions, he preguntat pel paper que jugaran els estudiants que ara el batxillerat. En Genís ha respost que
es tracta d’una generació perduda, perquè ningú no els haurà preparat per al món que hauran de viure, ni els donarà les pautes… Cal formar el professorat. La gent fa servir la tecnoogoia per resoldre problemes… nosalres quan pensem en digital pensem en temes tècnics i professionals… Els joves no tenen aquesta necessitat… només són hàbils digitals en gestió de l’oci… Presuposem que en saben… només podem esperar que quan sigui el moment s’espabilin i en sàpiguen.
Més endavant, en Genís Roca ha comparat una mica les universitats actuals amb les colònies industrials. A més, ha demanat molta més implicació dels exalumnes en el debat. Es pregunta, per exemple, per què la matrícula a un curs ha de ser limitada en el temps.
A la pregunta d’en Pere Condom, director del Parc, sobre quines tecnologies proporcionarien més oportunitats de negoci, en Genís hi ha respost que les basades en geoposicionament (mòbils), i sempre en el redisseny de productes i serveis.
A pregunta meva sobre el turisme, ha respost que evidentment és un sector amb moltes possibilitats. Ara bé, quants gironins que exerceixen de gironins però viuen a Alemanya fan propaganda perquè la seva ciutat els hi demana? Girona ciutat no sap quins gironins hi ha Alemanya!
Aquí, de fet, he tornat a pensar en el terme internació que un dia, tot jugant, vam inventar amb la Trina Milan… i he pensat en la Interciutat. Girona Interciutat?
A la pregunta final, en Roger Casero ha tocat el meu tema favorit: l’escletxa social digital. En Genís Roca s’ha mostrat terriblement optimista en aquest aspecte: avui en dia, per exemple, ja no cal saber canviar l’oli d’un cotxe. Doncs en el futur tampoc no caldrà saber conceptes com memòria, disc, RAM, ROM, MHz, etc..
L’esmorzar posterior ha permès fer una bona sessió de networking on he retrobat gent coneguda i he conegut nova gent interessant.
[Nota posterior: s’ha fet un video de l’acte on hi ha algunes paraules meves durant la sessió de networking: http://www.youtube.com/watch?v=3chLofWhA2Y ]
Moltes gràcies, Eduard Batlle i Anna Codina!