1.2.17

BIBLIOTECA, AULARI i RESIDÈNCIA per a COOPERANTS de la FUNDACIÓ TALIBÉS a NDANGANE: "Ara no recordo quin arquitecte deia que l’arquitectura perfecta és la d’un arbre..."






























Baldo Baldo!

Si l’escrit d’aquesta setmana pretengués ser com els anteriors ens centraríem en com està avançant constructivament l’obra i el que hem estat fent, però ja portem unes quantes setmanes i volem canviar una mica, o fer un petit parèntesis. Així que hem pensat que podríem aprofitar per a explicar el projecte des de un punt de vista més teòric, exposant el discurs que hi ha darrera del disseny d’aquest projecte. Tot i així, farem un resum del punt en que ens trobem i més endavant ja explicarem més exhaustivament el tema constructiu.

Ja hem acabat els fonaments de l’edifici. Estem molt satisfets en com s’ha fet el treball i com s’ha treballat. Tanquem una etapa i comencem a pensar més en vertical. Abans però, hem pensat que seria adequat començar a fer els fonaments del que serà el mur perimetral, de manera que així ja acabaríem de dibuixar la totalitat del projecte sobre el terreny i només quedarà aixecar-lo, que no és poc. En aquest moment ja tenim part de les rases cavades amb el formigó de neteja, hem fet gran part dels armats i estem abocant ja el formigó als fonaments. De moment no construirem la totalitat del mur perimetral ja que no ens seria pràctic a la hora de treballar.
Per altra banda, hem començat la fabricació de bricks de terra comprimida! Les quatre màquines ja estan instal·lades i l’equip de dones, juntament amb un equip de manobres que els hi fa la melange, també estan instal·lats ja al poble. Després d’algunes proves i comprovacions pensem que hem trobat la proporció adequada d’argila, sorra blanca i ciment. Tenim la sort de que l’argila vermella de la que disposem és de molt bona qualitat i l’Emilie, la patrona, fa catorze anys que treballa aquesta tècnica. Per tant, tenim bones expectatives pel que fa a la fabricació dels bricks.
Ens hem adonat que s’ha anat explicant i parlant tan del projecte de cooperació com de la construcció de l’edifici que el farà possible, però la majoria de gent que ens va llegint no coneix ni s’imagina com serà el projecte, arquitectònicament parlant. 
Com ja hem dit, això serà un petit parèntesis i durant aquests mesos seguirem explicant el complex procés de la construcció, ja que és l’etapa que estem portant a terme i és una part fonamental del projecte, una gran branca de l’arbre de l’arquitectura. Ara no recordo quin arquitecte deia que l’arquitectura perfecta és la d’un arbre.
Parlant d’arbres aprofitaré per reenganxar el fil i explicar el nostre projecte, que també gira entorn d’un arbre. Us adjuntarem una planta o algun dibuix perquè us en feu una idea i d’alguna manera ajudi a entendre el projecte, que és el que volem explicar des de bon principi. 
L’objectiu principal d’aquest projecte és proporcionar als habitants de N’Dangane i els pobles del voltant un espai on poder aprendre en unes condicions de les que ara no disposen, ja que les instal·lacions de les que disposen ara es troben en situació precària i se’ls hi han quedat petites, i sinó que li preguntin a l’Houstasse (professor)que dona la casualitat que lloga una habitació a la casa de la família on vivim nosaltres. La Sofia i en Mohamed (imatge)que també viuen amb nosaltres seran dels que estrenaran les aules un cop acabades!
La totalitat del projecte inclou la daara (escola), la biblioteca i un allotjament per a futurs voluntaris. Tot i així com s’observa en planta son dos projectes diferenciats, que es construiran a la vegada i amb els mateixos materials.
Per entendre més el projecte m’agradaria explicar abans les dos tipologies d’habitatges que trobem en la zona, que són ben diferents. Per una banda trobem els habitatges tradicionals fets amb fustes i sostre de palla, gairebé sempre circulars. Per altre banda trobem els habitatges que es construeixen quan es disposa de més recursos econòmics, on les estances són sempre rectangulars i fetes amb blocs de ciment sempre deteriorats i coberta de xapa recolzada en bigues de fusta . (imatge)
El nostre projecte s’inspira en les formes i els materials de les dos tipologies. Per una banda la majoria de les línies son corbes com en les construccions tradicionals i inspirades també en altres construccions de tipus impluvium. Personalment també afí a la línia corba i en contra de l’excessiu ús en l’arquitectura de la línia recta, que crea construccions massa geomètriques, formes massa clares i precises, que d’alguna manera creen un entorn en el que s’expressa un ordre formal dels objectes i s’ignora en canvi el desordre real dels humans.
Pel que fa als materials, els murs estan fets de blocs al igual que la majoria de construccions, amb la significativa diferència que apostem pels blocs de terra comprimida, per les seves millors característiques en quan a sostenibilitat i l’experiència que s’ha anat adquirint a base-A en d’altres projectes, on l’ús d’aquest tipus de bloc sempre ha sigut un encert.
Per altre banda ,la coberta és una clara combinació de les dos tipologies de les que parlàvem anteriorment: bigues i rastrells de fusta, xapa metàl·lica i palla.
Les dues aules estan projectades de manera que l’any vinent es puguin ampliar i fer-ne dues més, seguint amb la filosofia i la lògica de la majoria de construccions a l’Àfrica, que es construeixen mica en mica i donant possibilitat a futures ampliacions, per quan és disposi de temps i/o diners. I per què una aula ha de ser rectangular? On està escrit? La forma en planta poc convencional d’aquestes ha sigut molt ben rebuda i a nosaltres cada cop ens agrada més. Els professors ja estan pensant en les possibilitats que tindran per fer la distribució, on posaran la pissarra? les taules aniran rectes o corbes? o aniran canviant? Aquests dies n’estem parlant amb ells i només fan que riure i imaginar-s’hi ja fent classe.
Girant també al voltant d’un punt central on s’hi trobarà l’arbre (encara no sabem quin, és un altre tema molt interessant!), trobem la biblioteca, que conté també un magatzem i uns lavabos. La biblioteca amplia a infinit la gent a qui va dirigit aquest projecte, i proporciona als nens una eina d’aprenentatge complementaria i alternativa sempre necessària. A més, part dels llibres aniran de poble en poble amb una charrette, una molt bona iniciativa per part de la Fundació Talibés.
La daara i la biblioteca tenen una “forma” en planta simple i fàcil d’entendre quan es veu, però difícil de descriure verbalment sense un llapis i un paper, encara que ens hem fet un fart de dibuixar amb el dit a terra, com aquí tot és sorra ho tenim fàcil! Els mòduls en sí no son ni circulars ni rectangulars, de fet tots els espais tenen dos límits corbs i dos rectes, oposats entre sí. És més fàcil d’entendre i dibuixar partint d’un punt central i les circumferències que tenen aquest com a centre. Parts d’aquestes tres circumferències imaginaries, juntament amb alguns dels seus radis, són els murs que delimiten els espais. He avisat que sense un suport és difícil d’imaginar. Per això la planta adjuntada a baix. 
La volumetria dels mòduls abraça l’arbre de manera que crea un pati interior i una relació entre ells que acaba formant un tot a través de la coberta, que aprofita per crear el portxo d’entrada. La volumetria també ens possibilita ampliar l’edifici sense variar per res el concepte del conjunt. 
Per altra banda trobem la seu per a futurs cooperants, que obre les portes a que es segueixin fent projectes de cooperació de tot tipus en aquesta zona. Al ser un allotjament és caracteritza per la aparent simplicitat de les línies i els angles rectes, integrant-se d’aquesta manera amb els habitatges veïns. Aquest consta de una sala de reunions per una banda, i les habitacions i el lavabo a l’altre banda, creant d’aquesta manera un espai exterior al mig i dos patis al radere.
El mur perimetral encara no està definit del tot, però pinta molt bé, sembla que seguirà el mateix concepte que la resta del projecte i crearà un espai a l’entrada que serà com una projecció del portxo, amb dos entrades. També hem decidit desplaçar el mur per destinar part del terreny a crear un nou carrer que facilitarà l’accés a l’escola i a la biblioteca. 
Per anar acabant, arribem al punt en què ens preguntem si el disseny ha satisfet les tres diferents posicions que solen haver-hi en tot projecte: el públic en general, el client en particular i l’usuari en concret, tres elements que casi mai coincideixen. A més sumant que contextualitzem l’edifici en un continent i una cultura diferent en la que s’ha projectat. A tot això arribem a la conclusió de que ens trobem satisfets del resultat ja que les tres parts és mostren satisfetes. I més encara quan en l’equip humà que estem participant en el disseny i construcció no passem dels 27 anys! Estem aprenent molt uns dels altres. 
Toquem fusta i esperem que tot segueixi com està anant, però sigui com sigui, és un privilegi poder ajudar a la gent i canviar les coses a través del disseny i l’ arquitectura!!

Presentació del projecte

Esbós de la biblioteca
En Pau a la obra


Emilie premsant

Transportant BTCs

Tamitzant la terra

Armadura dels pilars de la valla

Bricks preparats

Contrast de les tipologies de cases

Carregamebnts BTCs

Clara corrent