31.01.2013 - 09:37
‘O Apóstolo’ no és una pel·lícula més. És el primer film europeu en stop-motion estereoscòpic. Aquesta tècnica d’animació no entra en la categoria de dibuix animat, ni en la d’animació per ordinador, és a dir, va ser creada prenent imatges de la realitat. Això implica que s’han construït en escala els personatges i escenaris de tota la pel·lícula.
Es tracta del primer llargmetratge de Fernando Cortizo, i és una meravellosa proposta de gènere per a adults en la qual va embarcar tècnics procedents de les grans produccions mundials, així com al músic nord-americà Philip Glass. La història conta com un convicte recentment fugat de la presó tractarà de recuperar un botí amagat anys enrere en una solitària i apartada població, però el que hi trobareu suposa una condemna fins i tot major de la qual va fugir. Sinistres ancians, estranyes desaparicions, esperits, un peculiar sacerdot i fins i tot el mateix arxiprest de Sant Jaume de Compostel·la creuaran els seus camins en una història de terror, humor i fantasia.
A partir de la fascinació per les llegendes gallegues que llisquen entre la boira del Camí de Sant Jaume, la pel·lícula de Cortizo proposa un conte gòtic carregat de tenebrisme, alimentat per les supersticions i pors locals que es perpetren a la clàssica població maleïda on el foraster no és ben rebut. ‘O Apostolo’ es cou a foc lent i amb un stop-motion ajustat al to i atent al detall escènic -els paisatges del bosc entre la boira o la reproducció de la catedral de Sant Jaume de Compostel·la són una autèntica filigrana, que aconsegueix en els personatges una fabulosa mimesi amb els seus corresponents dobladors.
Malauradament la cinta és l’últim treball que va fer l’homenatjat pel cine club Utiye, el gran Paul Naschy, conegut popularment pel seu paper d’home llop i a qui va dedicada la pel·lícula. La seua veu hi dóna vida a l’arxiprest de Sant Jaume, personatge egocèntric, altiu i no sense vicis, la seua única preocupació al llarg de la pel·lícula serà trobar la comissió de la Mare de Déu de Lorda que ve pelegrinant a lliurar-li la medalla d’or i diamants de la congregació. Però el seu egocentrisme acabarà sent la seua perdició. Comparteix repartiment amb actors de primera fila, com ara Carlos Blanco, Luis Tosar, Geraldine Chaplin i Jorge Sanz.
A més del visionat de la cinta, és totalment recomanable conèixer com es va fer, el making off del film, perquè tan sols assabentant-se del treball que hi ha al darrere, l’espectador pot valorar al 100% el treball d’artesans i de professionals del cinema.
De fet, cal destacar que la font real d’inspiració a l’hora d’ubicar la història és el Camí de San Jaume i en això es va basar la proposta de l’equip de disseny de producció: les poblacions oblidades de les muntanyes de Lugo, la frondositat dels boscos gallecs, els senders… un ambient misteriós, poètic i inquietant, amb boira. Així, plasmar aquesta humitat ambiental i tanta riquesa de vegetació ha estat tot un repte per a l’equip creatiu.
D’altra banda, els interiors són dissenyats partint de les cases velles dels pobles de l’interior: pedra petita i llosa a l’exterior i interiors austers i sense modernitzar. En conjunt, tot afavoreix l’ambient lúgubre que es pretén aconseguir.
