Sonen les caixes: comencen els Moros i Cristians de Bocairent

  • Una de les festes més antigues i arrelades de tot el País Valencià

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
31.01.2014 - 17:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’inici de les festes de Moros i Cristians de Bocairent té un so molt concret, el de les caixes amb què l’1 de febrer els sergents de cada ‘filà’ desfilen en la ‘retreta de les caixes’ que rememora la proclamació de Sant Blai com a patró de la vila. Centenars de fanalets de paper il·luminen la nit al so del tabal per a donar pas, a les 23.00, a la desfilada caracteritzada per la peculiar peça d’abric que encara fan servir la majoria de festers: la manta bocairentina.

La festa és ja imparable. Diumenge de matí les bandes de música interpretaran de manera conjunta l’Himne a Bocairent, dirigides per Juan Calatayud, i faran una cercavila amb una mascletada com a punt final. A les 16.30 començarà l’entrada de Moros i Cristians de les nou ‘filaes’ en què hi participen pràcticament la meitat dels habitants d’aquesta localitat de la Mariola (Granaders, Espanyoletos, Contrabandistes, Terç de Suavos, i Estudiants pel bàndol cristià; i Moros Vells, Marrocs, Moros Mariners i Mosqueters pel bàndol moresc (Granaders, Espanyoletos, Contrabandistes, Terç de Suavos, i Estudiants pel bàndol cristià; i Moros Vells, Marrocs, Moros Mariners i Mosqueters pel bàndol moresc), amb més de dos mil festers.

Dilluns, dia de Sant Blai, una diana a trenc d’alba tornarà a traure els festers i els veïns al carrer, i a la vesprada el Terç de Suavos farà desfilar prop de tres-centes persones en el tradicional ‘piquete’. L’arribada de la processó a la plaça de l’Ajuntament hi aplega milers de persones que entonen el vítol al patró en un escenari urbà il·luminat únicament pels ciris i per focs d’artifici.

El dia dels Moros i Cristians, dimarts, després de la visita que cada ‘filà’ fa a algun dels edificis religiosos, arriba el moment de la primera batalla entre els dos bàndols amb l’atac de l’exèrcit moro fins al castell de la plaça de l’Ajuntament. Allà es desenvolupa l’ambaixada del moro que intenta que els cristians lliuren la fortalesa, cosa que no faran. És el moment de la lluita amb arma blanca, en què venceran els atacants que conqueriran el castell i hi hissaran banderes i ensenyes. A la vesprada, l’atac serà dels seguidors de la creu que, també davant el castell, faran l’ambaixada del cristià, a la qual seguirà la lluita que els durà a la victòria.
Dimecres el dia està dedicat al Santíssim Crist, amb diana a les 7 del matí i desfilades. És el dia també del ‘despojo’ del moro –l’ambaixador moro es converteix al cristianisme–, i el dia en què es disparen els 6.000 coets de la ‘cordà’ distribuïts en deu canyes, un mètode exclusiu que atrau molts entusiastes de les festes de foc.

Les festes s’acabaran dijous, el dia de l’Aixavegó, amb una missa en sufragi dels festers difunts i un dinar de les ‘filaes’ als masets respectius.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any